Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: saber
saber, -rs
(Substantivació del verp saber.)
  1. s. m. Sabiduria, ciència, coneiximent.
  2. Mestres en gai saber, títul que en els jocs florals de Valéncia es dona al poeta que obté tres premis.
saber
Flexió verbal »
(Del llatí sapĕre, mat. sign.)
  1. v. tr. ant. Fer gust.
  2. ant. Ser agradable una cosa de menjar.
  3. Saber mal, loc. Donar pena una cosa que es fa o succeïx.
  4. Saber grat, loc. ant. Agrair.
  5. fig. ant. Tindre paregut una cosa en una atra.
    1. ant. s. Gust.
    2. Bon saber, loc. Bon gust.
  6. Mal saber, loc. Disgust.
  7. tr. Conéixer en seguritat.
  8. Estar informat, tindre coneiximent de que una cosa és o ha passat: lo que féreu latre dia i no magrada gens.
  9. Adquirir coneiximent o informació: Quan sàpies lo que ha passat voràs.
  10. Fer saber, loc. Contar, informar, donar notícia.
  11. A saber, loc. Sutilisa per a escomençar a detallar una cosa o en to exclamatiu indica gran número o cantitat.
  12. Tindre coneiximent duna cosa: Sap molt de medicina. Sabia molt poc de llegir i escriure.
  13. Tindre sabiduria o ciència.
  14. Poder, ser capaç de fer una cosa: No ha sabut engendrar un fill.
  15. Sàpies (sàpia, sapiau...), loc. Imperatius per a cridar latenció sobre lo que es va a dir: Sapiau que estic molt disgustat pel vostre comportament.
  16. Sàpia i entenga, loc. Frase que es solia posar en els antics contractes darrendament i que hui sutilisa popular en la conversació: Sàpia i entenga que no estic dispost a treballar els dumenges.
  17. ¿Saps que?, loc. Frase que sutilisa per a cridar latenció dalgú sobre una cosa que anem a contar.
  18. ¡Deu sap! o ¡Quí sap!, loc. Indiquen inseguritat o poca certea davant dun fet: Vindrà o no vindrà, ¡Deu sap!
  19. Ya ho saps (Ya ho sabeu...), loc. Frase que sutilisa per a cridar latenció dalgú sobre una cosa que anem a contar o sha dit.
  20. ¿Saps? (¿Sap?, ¿Sabeu?), loc. Interrogació per a centrar latenció de qui escolta sobre lo que li diem.
  21. Que yo sàpia (o que sapiam), loc. Frase que sexpressa llimitació dels propis coneiximents: Hui no és festa, que yo sàpia.
  22. Saber una cosa per la punta dels dits, loc. Saber-la molt be o de memòria.
  23. Saber més que loli de tenda, loc. Saber molt, ser molt sabut, generalment per experiència acumulada.
  24. Saber a on sajoca el dimoni, loc. Saber coses que poca gent coneix.
  25. Saber i no ser gat, loc. Saplica a qui presumix de saber molt sense ser aixina.
  26. Saber per a on va laigua, loc. Saber o estar informat sobre un tema, qüestió o situació: No patixques que yo ya per a on va laigua i sabré qué he de fer.
  27. No saber quants dits la , o no saber fer la o en un canut, loc. Ser molt ignorant, no tindre estudis o cultura.
  28. No saber ni la do, loc. Mús. No saber ni lo més fonamental del solfeig.
  29. No voler saber res dalgú o dalguna cosa, loc. No voler tracte en algú o no voler intervindre en una cosa.
  30. No saber ni un mòs duna cosa, loc. No saber res deixa cosa.
  31. No saber a on penja u el cresol, loc. No saber a on para o a on està algú: Fa temps que no veig a Quelo ni a on penja el cresol.
  32. Si li sap mal que li arranquen un quixal, loc. Vol dir que no importa si ad algú li sap mal una cosa o no.
ref. De tot sap, i lletra cap. Qui no sap, és com qui no veu. Saber fer el bovo és una gran virtut. Qui no sap regar, sorrega. Tot ho sàpies fer, i a ningú hages de menester. Qui no sap més, en sa mare es gita i no peca.
Buscar saber en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.