calendari, -is
(Del llatí calendarĭum, mat. sign.)
- s. m. ant. Data que figura en un document.
- Sistema per a dividir el temps en dies, mesos i anys.
- Làmina o conjunt de làmines que representa de forma gràfica els mesos i dies d’un any i que també porta marcats els cicles llunars, les festes, el santoral, etc.
- Calendari americà o de paret, el que està format per tantes fulles com dies, semanes i mesos de l’any, de manera que arrancant-ne u queda a la vista el següent.
- Calendari gregorià nou o reformat, el calendari més amprat pel món occidental, el dispost pel Papa Gregori XIII que en 1582 ordenà llevar dèu dies al més d’octubre i que no conta com a anys de traspàs els anys que acaben sigle, excepte quan cau en decena de sigle.
- Calendari julià o de confusió, el calendari que establí Juli César per a l’imperi romà 46 anys ans de Crist; conta com a anys de traspàs tots els anys els números dels dies dels quals són divisibles per quatre, encara que acaben sigle. El seguixen els cismàtics grecs i en alguns pobles musulmans l’ampraven per a fer càlculs astronòmics o per als usos de l’agricultura.
- Calendari perpetu, el que es pot usar sempre per estar fundat en l’oportuna distribució de les lletres dominicals que senyalen els dies de la semana i les festes movibles en qualsevol any, o per tindre un mecanisme que permet canviar els números dels dies, els noms dels dies de cada més, aixina com el número de l’any.
- Calendari solar, primitiu calendari basat en l’aparent duració de la rotació del Sol al rededor de la Terra.
- Calendari llunar, se basa en el curs de la lluna. Té dotze mesos, de 30 a 29 dies, totalisant 354 dies. És la base del calendari musulmà.
- Calendari sagrat maya, és un calendari dualístic en un any sagrat “tzolkin” de 260 dies, i un any civil “haab”, de 365 dies. L’any civil tenia 18 mesos de 20 dies i el cicle complet durava 52 anys civils o haabs.
- Calendari llunisolar, és una classe de calendari sobre els que es crearen els calendaris israelita, grec antic, chinenc, mongol, indi, maya... Se basa en la rotació del Sol i en les distintes estacions de la Lluna. Dona a l’any la mateixa duració que els solars, pero els mesos seguien les llunacions. Esta classe de calendari té un més variable que permet realisar ajusts, de manera que al cap d’un cert cicle, l’any nou escomença sempre en les mateixes circumstàncies astronòmiques.
- Calendari musulmà, és un calendari purament llunar que conviu en el calendari gregorià. Els anys són de 12 mesos i de 354 o 355 dies; és dir que 33 anys musulmans equivalen a 32 anys gregorians. L’Hegira (fugida del profeta a Medina) se celebra el primer dia del tercer més i el Ramadà correspon al nové més.
- Calendari israelita, és un calendari llunisolar. Els anys comuns tenen dotze mesos; els anys embolístics són els que tenen un més adicional “Adar Sení”, tant els comuns com els embolístics poden ser defectius (353 o 383 dies), la Pasqua és el dia 15 de més Nisan.
- Calendari republicà francés, s’instituí el 24 de Novembre de 1793. L’any 1 partia del 22 de setembre de 1792, data de l’instauració de la República. L’any se dividia en 12 mesos de 30 dies, més cinc dies complementaris destinats a les festes republicanes. Els mesos de primavera d’hivern eren: Vendimiari, Brumari i Frimari; els d’hivern: Nivós, Pluviós i Ventós; els de primavera d’estiu: Germinal, Floreal i Pradial; i els d’estiu Messidor, Termidor, i Fructidor. Cada més se dividia en décades: primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nomidi i decadi. S’usà durant 13 anys i es reemplaçà de nou pel gregorià l’1 de Giner de 1806.
- Calendari eclesiàstic, el seu interés està en la determinació de la data de la Pasqua de Resurrecció. Els còmputs se realisen partint del calendari gregorià, calculant la fase de la Lluna el primer de giner de cada any, fase contada a partir del pleniluni; de tal forma que el dijous sant sempre coincidixca en la Lluna plena.
- Calendari fix internacional, és un calendari propost per a superar els defectes del calendari gregorià, com ara la desigualtat dels mesos o la variabilitat de la festa de Pasqua. Propon dividir l’any en 13 mesos de quatre semanes escomençant cada més en dumenge. El primer dia de l’any no forma part de ninguna semana i és festiu; i lo mateix ocorreria en un dia afegit al final del més de Juny en els anys de traspàs. No permet l’us de trimestres.
- Calendari universal, pels mateixos motius que l’anterior, propon quatre trimestres de 91 dies: el primer més és de 31 dies i escomençaria en dumenge; el segon i el tercer serien de 30 dies i escomençarien en dimecres i divendres, respectivament. El primer dia de l’any i el dia adicional de l’any de traspàs serien, com en el cas anterior, festius, no formarien part de ninguna semana i anirien situats, respectivament, darrere dels mesos de decembre i juny.