giner
(Del llatí vulg. ienuarĭus, mat. sign.)
observacions/documentació: Se tracta de la forma més antiga que trobem documentada, és també la forma usada pels clàssics valencians i hui l’única viva en valencià. La variant gener, que trobem en algun document antic, és hui la pròpia del català i el balear, pròxima a l’occità genièr. Algun diccionari dona incomprensiblement la forma giner com a coloquial, quan és la que usaren els nostres clàssics com Joanot Martorell, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar..."CCXL sous de rials, los quals Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes de giner”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Lo llit calent / volen d’estiu; / no·ls plau caliu / en lo giner”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...seria foll aquell qui en joliol, per fogir a la calor, estigués als raigs de Apollo y en giner, per escalfar, cerquàs la freda ombra”. Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460. “...la present obra, e començada a II de giner de l’any MCCCCLX” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.1490. “...y fon acabada del tot l’onzén dia / del més de Giner any mil que corria / quatre cents noranta e tres ab salut”. Bernat Fenollar i Pere Martines. Lo Passi en Cobles. 1493.