Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Puntes
punta, -tes
(Del llatí pŭncta, mat. sign.)
  1. s. f. Extrem agut d’una cosa que acaba en l’amplària d’un punt.
  2. Punta d’un campanar, montanya, piràmide..., se diu de l’extrem superior i agut d’una d’estes coses.
  3. Punta d’agulla, l’extrem més agut i punchant d’una agulla.
  4. Punta d’una astral, cada u dels extrems del ferro de l’astral.
  5. Córrer puntes, ant. Lluitar en un camp tancat en armes en punta.
  6. Punta de rella, planta perenne de la família de les Aràcees, de l’espècie Arum maculatum.
  7. Punta de llança, planta perenne de la família de les Alismatàcees, de l’espècie Alisma plantago.
  8. La part més extrema d’alguna cosa, com ara la punta del nas, la punta del dit, la punta del peu, la punta de la llengua…
  9. Punta de la sabata, de l’espardenya, etc., la part davantera i més estreta d’una peça de calcer, la que cobrix els dits del peu.
  10. Punta del mocador, cada u dels quatre ànguls d’un mocador.
  11. Punta i taló, en la dansa, passada consistent en marcar primer en la punta del peu i seguidament en el taló.
  12. Porció de terreny de poca extensió que penetra en la mar.
  13. Cap relativament baix i estret.
  14. L’extrem d’un cigarret que queda una volta fumat el tros restant; punteta.
  15. Extrem de la pua d’una pinta.
  16. Punta de diamant, diamant menut engastat en una peça metàlica i que s’utilisa per a tallar vidre, perforar pedres, etc. També rep este nom un dolç típic valencià compost de bescuit, sopada i fruita confitada, en merengue per damunt acabat en punta que es dora al forn o es flameja.
  17. Porció de rabera d’ovelles o de cabres que no sol passar de quinze caps.
  18. Punta de dia, loc. Alba, moment en que escomença a eixir el sol.
  19. A puntes o a puntes penes, loc. En molta dificultat.
  20. De punta en blanc, loc. Molt ben vestit.
  21. Estar de punta, loc. Estar en desacort o mig barallat en algú.
  22. No vore la punta (ad alguna cosa), loc. No vore la gràcia, no trobar la finalitat…
  23. Tindre una cosa en la punta de la llengua, loc. Estar a punt de nomenar una cosa sense acabar de conseguir-ho.
  24. ant. Fer punta (o puntes) ad algú o ad alguna cosa, loc. Opondre’s, posar resistència o obstàculs ad alguna cosa.
  25. De punta rama, se diu dels fruits com la taronja que queden en l’arbre quan ya ha passat el seu temps de collita o que són del rebuig.
  26. Ser de punta de rama, loc. Se diu de qui és mala persona.
Buscar Puntes en:
  • Puntes coincidix en:
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de puntar
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de puntar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.