home, -ens
(Del llatí hŏmĭne, mat. sign.)
- s. m. Animal racional masculí o femení.
- Mascle de l’espècie humana.
- ¡Home!, vocatiu usat en to exclamatiu volent indicar contrarietat o estranyea.
- Marit: Yo em casí en el que ara és el meu home fa huit anys.
- Mascle adult de l’espècie humana, per oposició a chiquet.
- Fer a u home, loc. Fer-lo ric, fer-lo madurar, situar-lo be.
- Bon home o home de be, persona que actua segons les normes ètiques i morals.
- Home de Deu, home bondadós.
- Home de sa casa, persona que viu molt la vida familiar, que l’aprecia de manera especial.
- Home granota, qui realisa treballs submarins equipat.
- Home de paraula, qui porta a terme les seues promeses.
- Sant home, aquell que viu virtuosament.
- Gentilhome, home d’honor o de llinage, home d’alta noblea.
- Home d’armes, guerrer.
- Home de peu, guerrer que combatia sense cavall.
- Home de mar, mariner.
- Home de religió, religiós.
- Home de palla, espantapardals o persona que actua moguda o manipulada per una atra que es manté oculta o al marge.
- Home bo, en el joc de pilota valenciana, nom donat al juge.
- Home de lletres, estudiós o escritor.
- Home llop, l’home que es convertix en llop les nits de lluna plena, segons la superstició.
- Home objecte, l’home que és valorat únicament per la seua bellea o atractiu.
- Home públic, polític o que influïx en la vida social.
- Home orquesta, l’home que transporta sobre ell molts instruments musicals i els toca com una orquesta.
- D’home a home, loc. Directament i en sinceritat.
- Fer-se home, madurar, fer-se adult.
- Ser un poc home, loc. Ser covart.
- Fer un home ad algú, loc. Beneficiar-lo molt: L’han colocat a treballar en el banc i li han comprat una casa, aixina que l’han fet un home.
- Hòmens, homenets i cadiretes de cagar, loc. Vol dir que hi han hòmens fets, hòmens immadurs, porigosos o fluixos i uns atres hòmens que són com chiquets o cagons.