cagó, -ona, -ons, -ones
(Derivat de cagar.)
- adj. m. Se diu de la persona qua caga molt.
- Persona que s’acovarda fàcilment.
- Chiquet molt menut.
- Escola de cagons, parvulari.
- Figureta que es sol posar en un racó o lloc ocult en els belems o naiximents de Valéncia, Múrcia, Catalunya, Canàries, Madrit, Portugal, Nàpols... i que representa a un llaurador o home rústic defecant. Segons els llocs i les diferents llengües rep el nom cagadores, cagones, caganers, cagöes, cacone o pastore che caga.