Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

2 coincidències per a Raó.

raó, -ons
(Del llatí ratiōne, mat. sign.)
s. f. Facultat de pensar, de discórrer o discernir. // Argument, reflexió, explicació, opinió, aclariment. // Motiu: ¿Per quina raó t’han desheretat?. Alguna raó tindrà per a no vindre a la boda. // Us de raó, capacitat per a discórrer, pensar o discernir. // Perdre la raó, perdre la facultat de discórrer o discernir. // Tindre raó, estar en lo cert. // Donar la raó, creure i acceptar que lo que un atre fa o diu és just, veritat o correcte. // En raó, d’acort en la veritat o la justícia. // Sense raó, enganyat, errat, injust, fals, sense motiu justificat: No es pot anar matant als animals sense raó. // Ser de raó o ser raó, ser conforme a la veritat o a la justícia. // Posar en raó, posar d’acort. // Obrar contra raó, obrar contra la veritat o la justícia. // Carregat de raó, loc. En possessió de la veritat. // Acte de discórrer en busca o en demostració de la veritat. // Fer raons, fer observacions, opinar, reflexionar. // No admetre o no escoltar raons, no voler escoltar els consells o arguments d’algú. // Per raó de, per causa de. // Explicació o aclariment d’un fet, d’un conte. // Demanar raó, voler una explicació. // Donar raó, explicar o aclarir un fet o conte. // Donar raó a algú, ant. Ser suficient per a llevar-se de davant ad algú. // Raó social, nom en el que és coneguda una entitat públicament. // Paraula: Diu unes raons de persona major. Deixa les raons i anem als fets. // Fer passar ad algú en raons, entretindre’l parlant, sobretot en excuses. // ant. Parlament, acte de dir o parlar. // Mat. Cocient de dos cantitats comparables entre sí. // Mat. Raó aritmètica, diferència constant entre dos térmens consecutius d’una progressió aritmètica. // Raó geo­mètrica, cocient constant entre dos térmens consecutius d’una progressió geomètrica. // Estar una cosa en raó directa d’una atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que si una aumenta o disminuïx l’atra també ho fa. // Estar una cosa en raó inversa d’una atra, estar relacionada una cosa en una atra de manera que quan una aumenta l’atra disminuïx i quan una disminuïx l’atra aumenta. // Saltar-li a u la raó pel cap, loc. Ser evident que u té tota la raó.
ref. La raó no vol força. La millor raó, el bastó. La millor raó, el trabuc. En raó o sense raó va el pobre a la presó.
raó, -ons
s. m. var. fon. V. raoret.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: rahó.