Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a Paella.

paella, -lles
s. f. Recipient de ferro, de base redona, poca fondària i en un mànec llarc que s’usa per a fregir ous, creïlles o uns atres aliments; la paella per a fer arròs sec o fideuada du dos anses i no té mànec. // Guis típic valencià, d’arròs cuit en carn de pollastre i conill o també ànet o porc i verdures com bajoqueta de ferradura, tavella i garrofó si és de carn o peix i mariscs si és de marisc o marinera. La paella de carn pot dur caragols. També pot haver paella a soles de verdures. Se diu paella d’hivern a la que se li posa carchofa, pésols i faves tendres perque en hivern no hi ha una atra verdura. La paella negra es fa en sepionet sense llevar-li la tinta. Hi ha paella de costelletes i colflor, de fege de bou i paella abadegera, que es fa en abadejo sec arremullat i col. // Fer una paella, o anar de paella, fer una eixida al camp o a la plaja a on se cuina i menja u d’estos guisos. // La paella, joc de chiquetes en el que a cada jugadora se li dona el nom d’u dels ingredients de la paella valenciana, i cada una ha d’alçar-se quan la nomena una atra jugadora que fa d’ama. // Paella de la cola, recipient a on els fusters couen la cola. // Tindre la paella pel mànec, loc. Dispondre dels recursos o el poder per a dominar una situació, assunt, etc. // Fer del cel paella, loc. ant. Fer vore o fer creure lo que no és o no existix. // La paella, dialect. i coloq. El número xixantatrés (63) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el farolet.
ref. Diu el perol a la paella: fes-te allà, no em mascares. Qui té la paella pel mànec, frig quan vol.
Imàgens
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: paellada.