Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Paella
paella, -lles
  1. s. f. Recipient de ferro, de base redona, poca fondària i en un mànec llarc que susa per a fregir ous, creïlles o uns atres aliments; la paella per a fer arròs sec o fideuada du dos anses i no mànec.
  2. Guis típic valencià, darròs cuit en carn de pollastre i conill o també ànet o porc i verdures com bajoqueta de ferradura, tavella i garrofó si és de carn o peix i mariscs si és de marisc o marinera. La paella de carn pot dur caragols. També pot haver paella a soles de verdures. Se diu paella dhivern a la que se li posa carchofa, pésols i faves tendres perque en hivern no hi ha una atra verdura. La paella negra es fa en sepionet sense llevar-li la tinta. Hi ha paella de costelletes i colflor, de fege de bou i paella abadegera, que es fa en abadejo sec arremullat i col.
  3. Fer una paella, o anar de paella, fer una eixida al camp o a la plaja a on se cuina i menja u destos guisos.
  4. La paella, joc de chiquetes en el que a cada jugadora se li dona el nom du dels ingredients de la paella valenciana, i cada una ha dalçar-se quan la nomena una atra jugadora que fa dama.
  5. Paella de la cola, recipient a on els fusters couen la cola.
  6. Tindre la paella pel mànec, loc. Dispondre dels recursos o el poder per a dominar una situació, assunt, etc.
  7. Fer del cel paella, loc. ant. Fer vore o fer creure lo que no és o no existix.
  8. La paella, dialect. i coloq. El número xixantatrés (63) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el farolet.
ref. Diu el perol a la paella: fes-te allà, no em mascares. Qui té la paella pel mànec, frig quan vol.
Imàgens
Buscar Paella en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: paellada.