orella, -lles
(Del llatí aurĭcŭla, mat. sign.)
- s. f. Orgue extern de l’oït.
- coloq. El mateix sentit de l’oït.
- Ser dur d’orella, loc. Tindre l’oït poc sensible.
- Tindre bona orella, loc. Tindre l’oït fi.
- Làmina cartilaginosa coberta de pell, situada simètricament a cada costat del cap, i que junt en el conducte auditiu extern constituïx la part externa de l’orgue de l’oït.
- Parlar a l’orella o a cau d’orella, loc. Parlar acostant els llavis a l’orella; fer una escolteta.
- Ansa d’un atifell que no està perforada.
- En una butaca, cada una de les parts que sobreïxen de les espales per a recolzar el cap.
- local. Orellera de l’aladre.
- Zool. Molusc gasteròpodo nacrat del gènero Haliotis, conegut també per orella de moro.
- Orella de llebre, planta llaviada de l’espècie Phlomis lychnitis.
- Orella de monge, planta crassulàcea de l’espècie Cotyledon umbilicus-Veneris.
- Orella de ratolí, planta endèmica valenciana (Sarcocapnos saetabensis) que es troba en els clavills ombrosos de les roques calcàrees; és vivaç de tronc vert clar, tendre i ramificat, fulles carnoses de peciol llarc i de tres a nou foliols ovalats o acorats. Florix de giner a juliol i fa flors en corola rosenca o lilàcea de 15 o 20 milímetros.
- Escoltar en un pam d’orella, loc. Escoltar en gran atenció.
- Alçar o adreçar les orelles, loc. Parar molta atenció.
- Baixar o acachar les orelles, loc. Humiliar-se, cedir en una disputa.
- Calent d’orella, loc. Irritat, cabrejat, aïrat.
- Chiular o grillar les orelles ad algú, loc. Produir-se un sò com de chiulet dins de les orelles. Se pensa que açò es produïx quan estan parlant malament d’u.
- Donar orella, loc. Escoltar favorablement.
- Ensenyar l’orella, revelar algú involuntàriament les seues intencions o pensaments.
- Per una orella entra i per l’atra ix, loc. Se diu referint-se ad algú que no para atenció a lo que se li diu.
- Matar o secar el cuc de l’orella, loc. Cridar a l’orella d’algú o ensordir-lo en un soroll molt fort.
- Vore les orelles al llop, loc. Vore el perill.
- Tindre encara les primeres orelles, loc. Se diu de la persona que no ha canviat, que encara que han passat anys pensa i és la persona que ha segut sempre.
- Fer l’orella sorda, loc. Desentendre’s d’un assunt fent com que no sabem res d’ell.
- Oir o oure d’orella sorda, loc. ant. Fer orella sorda, desentendre’s, no fer cas.