grillar
Flexió verbal »(De grill.)
- v. intr. Escomençar a germinar les llavors, els tubèrculs o els bulps.
- refl. Traure grills els tubèrculs o bulps i pansir-se.
- fig. Furtar.
- Grillar-se-les, loc. coloq. Anar-se’n, abandonar un lloc, especialment en pressa o en intenció de fugir: Per ahí ve l’amo del tarongerar, yo agarre la bossa en les taronges i me les grille.