Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: peres
pera, -res
(Del llatí vulg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, mat. sign.)
    1. s. f. Fruit de larbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la poma pero de forma més allargada, més estreta per la part del peçó i més ampla per la part contrària, havent-ne una gran varietat de classes.
    2. Pera agostenca, la que madura pel més dagost. És grossa, rogenca, arredonida i molt bona.
    3. Pera blanqueta, madura pel més dagost. És de color blanc, molt dolça i menuda.
    4. Pera busquerola o buixquerola o mosquerola, és menuda, de color vert groguenc, no massa dolça i madura pel més de juny.
    5. Pera carabassal, és molt grossa, allargada, dolça, de color vert i, quan està madura és molt molla.
    6. Pera crestalina, és grossa, molt bona i fina, de color rogenc i de cera, madura pel més dagost.
    7. Pera chinchosa o formiguera, és la més chicoteta i primerenca de totes.
    8. Pera de Clarà, és pareguda a la molvedrina, del mateix color rossa pero més menuda i també madura pel més dagost.
    9. Pera de cuixa de dòna, és molt grossa i allargada, de color entre vert i groc, a voltes rogenc, bona, madura en els mesos de setembre a novembre.
    10. Pera de cuixa de monja, és pareguda a la tendral, molt bona i madura pel més dagost.
    11. Pera de cuixa, és de color vert groguenc, bona, grosseta i madura pel més dagost.
    12. Pera de fulla de roure, és de color verdós, forta, menuda i madura pel més doctubre.
    13. Pera de la cama curta, és grossa, dolça, de color verdós i madura pel més de juliol.
    14. Pera de la reina, és menuda, molt dolça, de color groguenc i madura pel més de juny.
    15. Pera de lolla, és de pell molt forta, de tamany mig, grosseta, de color groc verdós, molt eixuta i no és tan dolça com la tendral; bollida està molt bona. Larbre que la fa es nomena perotera.
    16. Pera de pom despasa, és de grossària mija, de color rogenc, molt dolça i madura prop del més dagost.
    17. Pera de Sant Joan, és menuda i dolça, i madura per la festa deste sant, a finals del més de juny. En alguna comarca és coneguda com a pera santjoanenca.
    18. Pera de torrat, és de tamany mig, color vert, bona i madura pel més de juny.
    19. Pera del collet, és molt dolça i rep el seu nom per tindre un aprimament en la part superior, com si fora un coll.
    20. Pera dhivern, és grossa i bona, i es cull sense acabar destar madura, acabant de fer-ho en casa.
    21. Pera gargamota, procedix de Bèrgamo. És grossa, molt sucosa i saborosa, i la pell verdenca.
    22. Pera imperial, és de color vert, molt bona, no massa grossa i madura pel més de setembre.
    23. Pera molvedrina, és grossa, bona, de color rossa i madura pel més dagost.
    24. Pera sucral o de sucre, és grosseta o de tamany mig, de color roig, sucosa i dolça, i madura pel més de juliol.
    25. Pera tendral, és grosseta, allargada, de color roig, molt sucosa i bona, i madura pels mesos de juliol i agost.
  1. Nom que es dona a diverses coses que tenen similitut en el fruit de la perera.
  2. Recipient més ample de baix que de dalt, en forma de pera.
  3. Baló de goma de forma redona o ovalada en una prolongació i que sarrepreta per a fer llavatives.
  4. Peça de vidre redona o ovalada en una prolongació, buida excepte per uns filaments que sallumenen elèctricament i fan llum.
  5. dialect. Anou del coll.
  6. Porció de pèl que es deixa créixer baix el llavi inferior.
  7. A la pera, loc. A la bojaca.
  8. Com la pera en lo tabac, loc. Estar molt atés, duna manera exquisita, delicadament.
  9. Donar ad algú per a peres, loc. Castigar-lo, fer-lo entrar en raó duna manera violenta.
  10. Partir peres, loc. Tindre desavenències en algú en que es tenia una relació dafecte.
  11. Posar les peres a quatre ad algú, loc. Dir-li clarament lo que es pensa.
ref. De veres, com si menjares peres i les cagares sanceres. Ni de broma, ni de veres, en l’amo partixques peres.
pera, -res
(Del llatí pĕtra.)
  1. s. f. ant. Pedra.
Buscar peres en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: perra i perro.