anou, -us
(Del llatí nūce, mat. sign. en aglutinació de la a- procedent de l’artícul femení la nou o de una nou.)
- s. m. o f. Fruit de l’anouer, és ovoide, de tres a quatre centímetros en corfa llenyosa, dura i rugosa, en la molla dividida en dos mitats simètriques separades per un tel llenyós, és comestible i oliosa.
- Anou californiana, la procedent de Califòrnia.
- Anou gúbia, varietat d’anou molt menuda en la molla molt apegada a la corfa.
- Anou de tres cantons, varietat d’anou que té la corfa dividida en tres parts, en conte de dos. Se creu que duent-ne una en la bojaca se’n va el mal de quixal.
- Anou noscada o moscada, fruit de la mirística usat com a condiment i en medicina.
- Anou d’eixarc, ant. Fruit paregut a l’anou, són roges per fòra i blanques per dins.
- Anou vòmica, llavor d’un arbre de la família de les loganiàcees (Strychnos nux vomica), esclafada, redonenca i dura, de color gris i d’uns dos centímetros de diàmetro. És verinosa i d’ella s’extrau l’estricnina.
- Protuberància formada pel cartílec tiroides en la part anterior del coll en els hòmens adults. També se li diu anou del gargamell.
- Peça de fusta quadrangular travessada pel caragol de la prensa en les almàsseres o trulls.
- ant. Peça de metal o un atre material dur, en forma d’ungla que retenia la corda de les ballestes fins a ser disparades.
- dialect. Colp pegat al cap en el nuguet del dit del mig de la mà.
- Dit de persones o animals molt menuts.
- Ser més el soroll que les anous, loc. No ser una cosa tan important com se diu o pareix.
observacions/documentació: Localment és de gènero masculí “els anous”.