Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Anou
anou, -us
(Del llatí nūce, mat. sign. en aglutinació de la a- procedent de l’artícul femení la nou o de una nou.)
    1. s. m. o f. Fruit de lanouer, és ovoide, de tres a quatre centímetros en corfa llenyosa, dura i rugosa, en la molla dividida en dos mitats simètriques separades per un tel llenyós, és comestible i oliosa.
    2. Anou californiana, la procedent de Califòrnia.
    3. Anou gúbia, varietat danou molt menuda en la molla molt apegada a la corfa.
    4. Anou de tres cantons, varietat danou que la corfa dividida en tres parts, en conte de dos. Se creu que duent-ne una en la bojaca sen va el mal de quixal.
  1. Anou noscada o moscada, fruit de la mirística usat com a condiment i en medicina.
  2. Anou deixarc, ant. Fruit paregut a lanou, són roges per fòra i blanques per dins.
  3. Anou vòmica, llavor dun arbre de la família de les loganiàcees (Strychnos nux vomica), esclafada, redonenca i dura, de color gris i duns dos centímetros de diàmetro. És verinosa i della sextrau lestricnina.
  4. Protuberància formada pel cartílec tiroides en la part anterior del coll en els hòmens adults. També se li diu anou del gargamell.
  5. Peça de fusta quadrangular travessada pel caragol de la prensa en les almàsseres o trulls.
  6. ant. Peça de metal o un atre material dur, en forma dungla que retenia la corda de les ballestes fins a ser disparades.
  7. dialect. Colp pegat al cap en el nuguet del dit del mig de la .
  8. Dit de persones o animals molt menuts.
  9. Ser més el soroll que les anous, loc. No ser una cosa tan important com se diu o pareix.
observacions/documentació: Localment és de gènero masculí “els anous”.
ref. Quant més menuda (o roïn) és l’anou, més soroll mou.
Buscar Anou en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.