pera, -res
(Del llatí vulg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, mat. sign.)
- s. f. Fruit de l’arbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la poma pero de forma més allargada, més estreta per la part del peçó i més ampla per la part contrària, havent-ne una gran varietat de classes.
- Pera agostenca, la que madura pel més d’agost. És grossa, rogenca, arredonida i molt bona.
- Pera blanqueta, madura pel més d’agost. És de color blanc, molt dolça i menuda.
- Pera busquerola o buixquerola o mosquerola, és menuda, de color vert groguenc, no massa dolça i madura pel més de juny.
- Pera carabassal, és molt grossa, allargada, dolça, de color vert i, quan està madura és molt molla.
- Pera crestalina, és grossa, molt bona i fina, de color rogenc i de cera, madura pel més d’agost.
- Pera chinchosa o formiguera, és la més chicoteta i primerenca de totes.
- Pera de Clarà, és pareguda a la molvedrina, del mateix color rossa pero més menuda i també madura pel més d’agost.
- Pera de cuixa de dòna, és molt grossa i allargada, de color entre vert i groc, a voltes rogenc, bona, madura en els mesos de setembre a novembre.
- Pera de cuixa de monja, és pareguda a la tendral, molt bona i madura pel més d’agost.
- Pera de cuixa, és de color vert groguenc, bona, grosseta i madura pel més d’agost.
- Pera de fulla de roure, és de color verdós, forta, menuda i madura pel més d’octubre.
- Pera de la cama curta, és grossa, dolça, de color verdós i madura pel més de juliol.
- Pera de la reina, és menuda, molt dolça, de color groguenc i madura pel més de juny.
- Pera de l’olla, és de pell molt forta, de tamany mig, grosseta, de color groc verdós, molt eixuta i no és tan dolça com la tendral; bollida està molt bona. L’arbre que la fa es nomena perotera.
- Pera de pom d’espasa, és de grossària mija, de color rogenc, molt dolça i madura prop del més d’agost.
- Pera de Sant Joan, és menuda i dolça, i madura per la festa d’este sant, a finals del més de juny. En alguna comarca és coneguda com a pera santjoanenca.
- Pera de torrat, és de tamany mig, color vert, bona i madura pel més de juny.
- Pera del collet, és molt dolça i rep el seu nom per tindre un aprimament en la part superior, com si fora un coll.
- Pera d’hivern, és grossa i bona, i es cull sense acabar d’estar madura, acabant de fer-ho en casa.
- Pera gargamota, procedix de Bèrgamo. És grossa, molt sucosa i saborosa, i té la pell verdenca.
- Pera imperial, és de color vert, molt bona, no massa grossa i madura pel més de setembre.
- Pera molvedrina, és grossa, bona, de color rossa i madura pel més d’agost.
- Pera sucral o de sucre, és grosseta o de tamany mig, de color roig, sucosa i dolça, i madura pel més de juliol.
- Pera tendral, és grosseta, allargada, de color roig, molt sucosa i bona, i madura pels mesos de juliol i agost.
- Nom que es dona a diverses coses que tenen similitut en el fruit de la perera.
- Recipient més ample de baix que de dalt, en forma de pera.
- Baló de goma de forma redona o ovalada en una prolongació i que s’arrepreta per a fer llavatives.
- Peça de vidre redona o ovalada en una prolongació, buida excepte per uns filaments que s’allumenen elèctricament i fan llum.
- dialect. Anou del coll.
- Porció de pèl que es deixa créixer baix el llavi inferior.
- A la pera, loc. A la bojaca.
- Com la pera en lo tabac, loc. Estar molt atés, d’una manera exquisita, delicadament.
- Donar ad algú per a peres, loc. Castigar-lo, fer-lo entrar en raó d’una manera violenta.
- Partir peres, loc. Tindre desavenències en algú en que es tenia una relació d’afecte.
- Posar les peres a quatre ad algú, loc. Dir-li clarament lo que es pensa.