caixa, -xes
- s. f. Recipient fet de material sòlit en una tapadora i de diverses formes que s’usa per a guardar objectes.
- Caixa registradora, en un comerç, caixa a on se guarden els diners i que registra les vendes i calcula el canvi.
- En imprenta, espai d’una pàgina que ocupa la lletra impresa.
- Receptàcul de fusta, molt poc fondo i dividit en caixetes dins de les quals estaven les peces tipogràfiques d’una mateixa lletra o signe.
- Caixa alta, part superior de la caixa a on se colocaven les mayúscules i uns atres signes.
- Caixa baixa, part inferior de la caixa a on se colocaven les minúscules, números, els signes de puntuació i els espais.
- Caixa de reclutament, organisme militar encarregat de reclutar i destinar als reclutes.
- Caixa negra, caixa d’acer que registra les vicissituts del vol d’una aeronau.
- Caixa forta, caixa de ferro o acer per a guardar diners o coses de molt de valor.
- Part d’un carruage a on van assentats els passagers.
- Bot. Càpsula, fruit sec.
- Caixa de canvis, mecanisme d’un automòvil que realisa els canvis de velocitat.
- Caixa de música, caixa que té un mecanisme que produïx música.
- Caixa del carro, el conjunt d’estaques, garrots, contrabarres i entaulat del carro.
- ant. Conjunt de dos taulons paralels units per quatre barres que s’usaven per a subjectar les peces d’artilleria.
- Peça de fusta allargada que sosté el canó d’una arma de fòc.
- Peça de fusta gran d’un instrument de música a on van subjectes les cordes o la part exterior de fusta que conté dins el mecanisme del piano, l’orgue... En el cas dels instruments de corda es sol denominar caixa de resonància.
- Caixa toràcica, part del cos humà que comprén la part central d’este sense el cap ni les extremitats.
- Caixa de fonament o fonamentació, caixa utilisada en els fonaments quan el terreny és poc ferm o té corrents subterrànees o està sumergit.
- Arquit. El cos d’una construcció en la seua cara interna.
- Nàut. Caixa d’aiguada o aiguage, recipient a on una embarcació du l’aigua potable.
- Nàut. Caixa de cadenes, compartiment en la proa d’una embarcació a on va la cadena de l’àncora.
- Espai que hi ha en el teatre entre bastidors.
- Instrument musical que és com un tambor de baixa altura i en bordons que li donen un timbre estrident i metàlic.
- Traure lo bo de la caixa, loc. Se diu quan algú utilisa els seus millors vestits o de manera metafòrica quan se parla en més cortesia de lo normal.
- Ser una caixa tancada, loc. Ser reservat.
- Fer la caixa, loc. Contar els diners que en un determinat moment, té un negoci o empresa.
- Fer bona, mala... caixa, loc. Fer bona, mala... venda.
- Posar-se la caixa al cap o damunt, loc. Enjoyar-se en totes les joyes que u té o adornar-se en excés.