Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: bordons
bordons
(D’ètim incert.)
  1. s. m. plr. Conjunt de tres estreles de grans magnituts que formen lo que es coneix en térmens astronòmics com el cinturó d’Orió.
  2. local. El conjunt de sis estreles.
ref. Els bordons a la serra, nit en terra.
bordó, -ons
(Del llatí *bŭrdōne, borinot.)
  1. s. m. La sexta corda de la guitarra o la que és més grossa d’un atre instrument.
  2. Corda feta en budell que va travessada diametralmente en la part inferior del tambor.
bordó, -ons
(Del llatí bŭrdōne, mul, o del germànic bihurdan.)
  1. s. m. Bastó llarc en l’extrem inferior puntagut que ajuda a caminar per alguns terrenys.
  2. Fermar el bordó, fixar el bordó en terra fent que la punta es clave i puga servir millor de sosteniment.
  3. Bastó o pal llarc, més gran que l’alçada d’una persona, adornat o de metal preciós que junt en uns atres sosté el pali.
  4. ant. Espasa estreta i molt llarga que s’usava en l’Edat Mija i que servia per a ferir en la punta com si fora una llança.
  5. ant. Vers, en la poesia provençal.
  6. Molura feta per a adornar un moble, una porta, una pedra, etc., que té forma convexa.
  7. Ralla en relleu que s’obté en el teixit per mig de fils grossos o mecha, o també per les operacions a les que es somet la roba, comú en els lligaments de tafetà i piqué.
  8. Molura que ix del mamperlat de l’escaló.
  9. Espècie de plana que s’utilisa per a fer buits o canals semicirculars.
  10. Seguir algú ficant un bordó, loc. ant. Seguir a una persona de manera insistent.
  11. Ficar lo bordó o plantar bordó, loc. ant. Detindre’s o quedar-se en un lloc de manera permanent.
Buscar bordons en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.