estaca, -aques
(Del gòtic stakka, pal.)
- s. f. Pal acabat en punta per un extrem per a clavar-lo en terra, en una paret o un atre lloc.
- Barrot vertical de la barana d’un carro.
- Barrot de la roda de la sénia.
- Bastó, pal gros.
- Barra de ferro utilisada pels llanders en la fabricació de peces de llanda.
- Branca d’arbre o arbust que es planta per a que arraïle i ixca un nou arbre.
- No deixar estaca en paret, loc. Destruir-ho tot o emportar-s’ho tot. No deixar fil eixut.