Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a atre.

atre, -ra, -es
(Del llatí altĕrum, mat. sign.)
adj. i pron. m. Se diu de la persona o cosa que no és la mateixa de la que es parla en eixe moment: Açò no m’ho digué Joan, m’ho digué l’atre amic. Hi havia una casa gran i una chicoteta; la gran era del pare, l’atra (la chicoteta) era del fill. // Precedit d’artícul i davant de substantius com vesprada, matí, nit, dia, els dies de la semana, i en ocasions també més, semana, any, indica un temps pròxim o immediatament anterior: L’atra nit ixquérem de festa. L’atre any guanyà la correguda un amic meu. El dumenge passat no, l’atre, aní a ta casa. // En la preposició a o sense ella, més artícul seguit de paraules com dia, semana, més, anys, significa el següent, el pròxim o el que ve: A l’atra semana tindrem vacacions. L’any que ve no, a l’atre anirem a París. L’any del batre; si no este, l’atre. // Se sol usar com a pronom: L’u canta i l’atre balla. // L’u i l’atre o la u i l’atre, els dos. // Els uns i els atres, tots. // Els/les atres, els/les restants, el restant: Dels vint llibres, sis són importants: els atres no tenen massa interés. March, Martorell, Corella i els atres autors clàssics valencians. // Un atre, u més: N’agarre dos i un atre. // S’usa per a indicar el paregut entre dos coses o persones: Una atra Sor Isabel de Villena. // Els atres, l’atra gent, el restant de persones: M’importes tu i no els atres. // Una atra (per a coses) o un atre (per a persones), fam. Expressió que indica paregut entre dos coses, fets o persones. Generalment en sentit pijoratiu. // Una atra volta, vegada o un atre viage, camí, de nou, repetició d’una acció, en una atra ocasió: Plou una atra volta. Un atre viage no el saludes. Una atra vegada l’han suspés. // Un atre temps, en un temps passat: En un atre temps no podíem besar-nos pel carrer. // Per una atra part, banda o per un atre costat, introduïx una causa que reforça o contradiu a l’anteriorment exposta: Ha naixcut en Castella, per un atre costat sos pares són francesos i només parla francés. // Mira quin atre, loc. fam. Expressió que indica una eixida de to d’algú o algun fet curiós o inesperat realisat per algú. // Una atra en sabíem, pare retor, loc. fam. Se diu quan algú dona una notícia o diu alguna cosa que tots coneixen. Equival a l’expressió Catarroja descoberta. // ant. Un any part atre, en anys alternatius.
observ. Les formes atre, atra, atres han convixcut des de ben antic en les arcaiques altre, altra, altre hui inexistents. Vejam uns eixemples antics i clàssics: “...que li donaren atre tanbé servii per tal que no prenguessen sal”, Berenguer de Ripoll. Pergamins, processos i cartes reals, 1282. “...les atres jovades de terra...Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia, 1284. “D'atra manera do un curador qui sia covinent e vehí de la ciutatFurs de Valéncia de 1329. “Atre exemple havem. Era hun hom que havia...”, Sant Vicent Ferrer. Sermons II, 1410. “...a cap d’una ora o de dos donau-li l'atre mig almut de segó”, Manuel Dieç. Llibre de Menescalia. 1424. “...envers dos mília cavals e atres tants infants ho més”, Melcior Miralles. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, 1435. "Atre tal feya a sos fillastres”, Jaume Roig, Spill, 1460; un eixemple més del Spill de Jaume Roig és molt aclaridor, puix l’autor utilisa la forma atres per a que rime en rima consonant o perfecta en ydolatres: " ...moros e atres / turchs, ydolatres, / feroces...”. Llevat dels casos en que les formes atre, atra, atres van precedides pels artículs, el (l’), la (l’), els, les (l’atre, l’atra, els atres, les atres), sempre solen anar precedides pels artículs indefinits un, una, uns, unes (un atre, d’uns atres, per una atra, a unes atres...).
ref. L’u per l’atre, la casa per agranar. U per atre, i el del mig també.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.