falla, -lles
falla, -lles
(Del llatí facŭla, antorcha.)
- Folc. Foguera festiva, composta de figures o ninots fets de material combustible que tenen un motiu central i diverses escenes còmiques, caricaturesques o crítiques, que es planten en els carrers de la ciutat de Valéncia i unes atres poblacions valencianes en motiu de la festivitat de Sant Josep i que són cremades la nit del dia de Sant Josep o nit de la cremada.
- plr. Espai de temps que duren les festes falleres i tots els seus actes. Les falles de Valéncia han segut declarades per la UNESCO patrimoni immaterial de l’humanitat.
- Fer una falla de tot, loc. Se diu quan se vol desfer o destruir una cosa i escomençar de nou per estar en desacort o disconforme en ella.
- Falla del Micalet, ant. Feix de palla o foguera que s’encenia dalt del campanar de la sèu de Valéncia, conegut com Micalet, per a avisar de perills o comunicar les hores a la ciutat i la comarca.
- ant. Flama.
- Traure a u en la falla, se diu quan algú fa alguna cosa fòra de lo normal, generalment mal feta, ridícula o escandalosa: Si vas vestit aixina de ridícul te trauran en la falla.
- falles coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: fala.