(Del llatí fĕrrarĭu, mat. sign.)
- s. m. Relatiu al ferro o propi d’ell.
- m. Persona que es dedica a treballar el ferro o a fabricar objectes de ferro.
ref. El ferrer de Tibi, ferrant ferrant pergué l’ofici. El ferrer d’El Perelló, manchant manchant va perdre l’ofici. El ferrer de Llivi, ferrant va perdre l’ofici. (Se diu d’algú que en conte de progressar en el seu ofici o professió es queda arrere).