via, -ies
(Del llatí vĭa, mat. sign.)
- s. f. Espai transitable que permet la comunicació entre un punt d’orige i un punt d’arribada.
- Via pública, la que està oberta al trànsit de tot lo món; carrer, plaça…
- Via de comunicació, camí per terra o ruta marítima o aérea.
- Via ràpida, carretera d’una sola calçada, sense encreuaments ni accessos a les propietats a banda i banda.
- Via Làctea, galàxia a la qual pertany el Sol i la Terra, que es mostra de nit en una banda lluminosa deguda a la concentració d’estreles que recorre el cel de banda a banda.
- Cada u dels conductes de l’organisme per a on passen fluïts o unes atres substàncies.
- Les vies respiratòries, els conductes del sistema respiratori, format pel nas, la faringe, la laringe, la tràquea i els bronquis.
- Les vies urinàries, els conductes dels sistema urinari, format per l’uréter, la veixiga i l’uretra.
- Via d’aigua, badall o clavill per a on penetra aigua dins d’una embarcació.
- Camí. Acte de caminar: Trobaren uns viagers que feen la mateixa via que ells.
- Fer via, loc. Caminar, fer camí.
- Fer la via de tal lloc, caminar dirigint-se cap ad eixe lloc.
- Manera d’obrar, successió de fets, acontenyiments o circumstàncies que s’han de passar per a conseguir un objectiu determinat: Per esta via conseguirem lo que volem.
- Passant per, per mig de: Comunicacions via satèlit.
- Via humida, Quím. Procediment pel qual se diluïx la substància que es vol analisar ans de fer-ho.
- Camí i via ampla, loc. Se diu ad algú per a que se’n vaja pronte i ràpit.
- Per la via ràpida, loc. De manera ràpida o urgent.
- ¡Via!, interjecció que s’usa per a forçar ad algú que està en algun lloc a que es moga d’ell.
- Per via o per via de, loc. Indica el mig pel qual té lloc una acció: El paquet ve per via aérea. Li escriu per via de correu ordinari.
- prep. Indica el mig pel qual té lloc o es desenrolla una acció: Li contestà via correu electrònic.