Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mossos
mosso, -ssos
(Del cast. mozo, mat. sign.)
    1. s. m. ant. Criat, servent, treballador llogat.
    2. Mosso de cego, chic que acompanya a un cego per a guiar-lo.
  2. Mossos d’esquadra, ant. Individus d’un cos armat al servici de la Diputació de Barcelona. Hui és el nom que rep la policia autònoma de Catalunya.
  3. Vara clavada en terra per a subjectar la pala d’enfornar.
  4. Soport que utilisen els ferrers i que servix per a sostindre les peces llargues que treballen.
  5. Pal que fixat de manera vertical fa de soport del braç del carro quan està parat i sense animal.
  6. Peça de fusta que té la forma de V invertida en un travesser pròxim al vèrtiç que s’utilisa per a mantindre la rella alçada i poder moure l’aladre.
  7. desus. En el banc que s’utilisa per a fer dents a un instrument, com ara una corbella, el piló del que penja un estrep a cada costat a on se posen els peus.
  8. Puntal que es posa per a soportar el pes d’una biga.
  9. Peça movible que impedix que la roda de la sénia retrocedixca.
  10. Embut que utilisen els pasticers per a abocar pasta.
mòs, -ssos
(Del llatí mŏrsu, mat. sign.)
  1. s. m. Acte i efecte de mossegar.
  2. Mòs del diable, planta silvestre chicoteta en la fulla pareguda a la de la malva, se cria a rant de terra en llocs humits, i s’utilisa en medicina tradicional per a curar ferides.
  3. Mòs de gallina, planta anual de la família de les cariofilàcees en fulles menudes i flors blanques pròpia de zones humides.
  4. Menjar que es pren mossegant una volta.
  5. Porció chicoteta d’una cosa comestible: Si tens molta fam agarra un mòs de pa només que anem a dinar en mija hora.
  6. Fer un mòs o pegar un mòs, loc. Menjar un poc.
  7. Dentadura: Tenia un bon mòs, ben sà i sense faltar-li un quixal.
  8. Part del fre d’una cavalleria que du en la boca i a on se coloquen els ramals per a controlar el moviment de l’animal.
  9. Menjar a mòs redó, loc. Menjar en ímpetu, força i pegant mossos grans.
  10. En el mòs en la boca, loc. Immediatament acabat de menjar: Dinem i en el mòs en la boca, sense descansar, nos posem a treballar.
  11. No saber un mòs, loc. No saber res: D’astronomia no sabia un mòs.
  12. Soltar el mòs, loc. Accedir, consentir, cedir.
Buscar mossos en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: moço.