mòs, -ssos
(Del llatí mŏrsu, mat. sign.)
- s. m. Acte i efecte de mossegar.
- Mòs del diable, planta silvestre chicoteta en la fulla pareguda a la de la malva, se cria a rant de terra en llocs humits, i s’utilisa en medicina tradicional per a curar ferides.
- Mòs de gallina, planta anual de la família de les cariofilàcees en fulles menudes i flors blanques pròpia de zones humides.
- Menjar que es pren mossegant una volta.
- Porció chicoteta d’una cosa comestible: Si tens molta fam agarra un mòs de pa només que anem a dinar en mija hora.
- Fer un mòs o pegar un mòs, loc. Menjar un poc.
- Dentadura: Tenia un bon mòs, ben sà i sense faltar-li un quixal.
- Part del fre d’una cavalleria que du en la boca i a on se coloquen els ramals per a controlar el moviment de l’animal.
- Menjar a mòs redó, loc. Menjar en ímpetu, força i pegant mossos grans.
- En el mòs en la boca, loc. Immediatament acabat de menjar: Dinem i en el mòs en la boca, sense descansar, nos posem a treballar.
- No saber un mòs, loc. No saber res: D’astronomia no sabia un mòs.
- Soltar el mòs, loc. Accedir, consentir, cedir.