Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: carro
carro, -os
(Del gàlic llatí carrus, mat. sign.)
    1. s. m. Carruage de dos rodes, en llança o vares per a enganchar a u o més animals que tiren d’ell, servix per a transportar persones o càrregues pesades. Hi han de diverses formes.
    2. Carro d’escala, carro que té dos braços i les baranes formades per balustres de fusta, el carro que més s’usa.
  1. Carro o carret de mà, el que és menut i sol ser estirat per una persona.
  2. Carro de plats, artefacte compost per una série de cércols de ferro, que, en rodar, remou la terra dels planters de l’arròs.
  3. Carro de garbejar, útil compost de dos posts en paralel sobre les que va montada una superfície plana en la que es posa l’arròs segat per a traure’l del camp enfangat, de manera que el dit carro actua com un trineu sobre el fanc.
  4. Carro de bous, en el sigle XIX nom que es donava a les places de bous desmontables que es montaven en les festes dels pobles.
  5. Carro de carrejar planter, post en la part de davant corbada cap amunt i que es du a mà per dins d’un planter d’arròs i transporta garbes a llavar.
  6. Carro de rodes amples, carro que té rodes d’una amplària de vint centímetros en plataforma plana i l’eix més acostat a terra que els atres i que s’usa per a fer més baix el nivell del sol dels camps d’arròs.
  7. Carro culer, carro que du la càrrega gravitant cap arrere.
  8. Carro envelat, el que va cobert en una vela.
  9. Carro triumfal, carro gran molt decorat i en butaques que desfila pels carrers en festes i grans celebracions.
  10. Mil. Carro de combat, vehícul de guerra blindat que es mou sobre una espècie de cadena flexible de manera que és un tot terreny.
  11. Aparat compost per un tauler de ferro en que es coloquen les peces que es van a imprimir o també peça d’algunes màquines dotada de moviment de translació horisontal en les màquines d’escriure.
  12. local. Rodet de sénia.
  13. Nom vulgar de la constelació Orsa Major que està composta per huit estreles visibles.
  14. Pujar-se’n al carro, loc. Incorporar-se a una cosa, assunt, negoci... que funciona.
  15. Deixar córrer el carro, loc. Deixar que les coses vagen sense control.
  16. Saber per a on va el carro, loc. Saber conduir una empresa, negoci, etc.
  17. Conéixer als coixos dalt d’un carro, loc. Ser molt perspicaç i no deixar-se enganyar.
  18. Untar el carro, loc. Pagar, donar o regalar alguna cosa a canvi de la voluntat d’algú.
  19. ¡Para el carro, carreter!, expressió per a fer callar ad algú.
Buscar carro en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encaró i caro.