Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: a
a fortiori
  1. loc. adv. llat. En més raó o en major raó.
a
(Contracció de ara.)
  1. adv. var. form. vulg. V. ara: A vorem per a ón nos ix este.
a
(Del llatí ad.)
  1. prep. Preposició que indica direcció, proximitat, temps, manera o lloc: Vaig a la farmàcia. Estic a dos passos de tu. Vine hui a les huit. Va a tota màquina. Du una navaixa a la bojaca. La preposició a, quan indica lloc i davant de topònims és substituïda per la preposició en: En Valéncia. Estem en Europa. Davant de pronoms personals, de demostratius i indefinits que escomencen per vocal la preposició a sol prendre la forma ad: Ad ell. Per ad açò. Li la dona ad esta. Li ho ha dit ad algú. Dialectalment també pren la forma ad davant d’adverbis de lloc que escomencen per vocal.
observacions/documentació: La forma ad també pot aparéixer davant d’alguns adverbis com ara “fins ad ara”, pero no es considera normatiu.
a, as
  1. Primera lletra de l’abecedari valencià. És la vocal més oberta i perceptible del sistema vocàlic valencià compost per sèt vocals.
  2. Nom de la lletra a, A.
  3. De la a a la zeta, loc. De principi a fi.
  4. No saber ni el a, e, i, o, u, loc. Ser un ignorant, no saber ni els principis bàsics d’una cosa, tema, matèria, ciència...
  5. A, sigla de la ciutat d’Alacant que apareix en les antigues matrícules dels vehículs.
  6. A, símbol químic de l’argó.
assuever, -a, -rs, -res
  1. adj. m. Natural o propi de la localitat valenciana d’Assuévar.
a contràrio sensu
  1. loc. llat. En sentit contrari. Per la raó oposta o contrària.
a divinis
  1. loc. llat. Llunt de lo diví. Contra lo diví.
absurde, -a, -es
  1. adj. m. var. form. ant. V. absurt.
a simili
  1. V. argument a simili.
a priori
  1. loc. adv. llat. Ans d’examinar l’assunt a tractar.
  2. Pel procediment de la causa a l’efecte.
a posteriori
  1. loc. adv. llat. Posteriorment, una volta examinat o vist l’assunt a tractar.
a pari
  1. loc. llat. V. argument a pari.
a nativitate
  1. loc. adv. llat. De naixença o naiximent.
a- 1
(Del llatí ad-.)
  1. Prefix sense una significació concreta que s’ampra per a la formació de diversos infinitius, com ara: acabar, afaenar, arraconar, allargar...
a- 2
(Del grec ἀ-, privativa.)
  1. Prefix que indica negació o absència de lo que indica la paraula a la que va prefixat; davant de paraules que escomencen per vocal o hac pren la forma an-, com ara: apolític, apàtrida, arrítmic, analgèsic, anhidrosis.
Buscar a en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ha, ah i -à.