llit, -ts
(Del llatí lĕctu, mat. sign.)
- s. m. Moble format generalment per peces de fusta o metal per a soport d’un somier, capçal i peus, que junt en el matalaf, coixí i parament de llit servix per a gitar-se en ell.
- Llit d’un cos, el que té cabuda per a una persona.
- Llit de cos i mig o llit de canonge, el que té cabuda per a una persona o dos.
- Llit de matrimoni, el que té cabuda per a dos persones.
- Llit nupcial, el destinat als novençans.
- Llit de pobre, el mal compost i en poc de parament de llit.
- Llit de mariner, el fet per una tela penjada pels quatre cornalons que servix per a gitar-se els mariners en les seues embarcacions.
- Llit de post, el que té posts per a sosteniment del matalaf o màrfega.
- Llit de repòs, sofà, canapé.
- Llit elàstic, lona subjecta en molls sobre la qual se realisen bots, volantins i uns atres eixercicis gimnàstics.
- Anar-se’n al llit, anar a dormir.
- Botar del llit, alçar-se ràpidament del llit.
- Fer llit, estar en el llit per malaltia.
- Fer el llit, parar-lo.
- Desfer el llit, llevar els llançols i abrigalls.
- Caure en lo llit, loc. Posar-se malalt.
- Parar el llit o fer la girada del llit, fer-lo, preparar-lo per a dormir.
- Llit de morts, post en dos pals paralels que la sostenen per a portar la caixa d’un mort al cementeri.
- Llit de roses, fig. Situació molt plaentera.
- Llit d’espines, fig. Situació molt desagradable.
- fig. En general, cosa que està disposta com a fondo inferior o de sosteniment d’unes atres.
- Llit de les dònes, placenta.
- Llit d’un riu, cast. V. caixer.
- Conjunt de fulles de morera que es posen en les filades per a alimentar als cucs de filar o de seda.
- Sol de pedra damunt el qual gira el rugló de l’almàssera.
- Caure del llit, loc. Alçar-se enjorn o matí.
- El llit, dialect. i coloq. El número quatre (4) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En alguns lloc se li dona el nom de el burro.