canonge, -es
(Del llatí canonĭcu, mat. sign.)
- s. m. Eclesiàstic que forma part d’una colegiata o catedral, nomenat pel Vaticà i graduat en dret canònic, que solen tindre diverses funcions diferents.
- Canonge del mercat, loc. Home que no és de fiar.
- Llit de canonge, V. llit.
- Vida de canonge, loc. Se diu d’una bona vida sense sobresalts, ni problemes econòmics o de bens.
- Estar gros com un canonge, loc. Estar gros i en bon aspecte.
- Planta de la família de les valerianàcees, herbàcea i anual que es menja en ensalada.