bufa, -fes
(De la raïl buff-, onomatopeya de l’acció de bufar o expelir aire.)
- s. f. Orgue membranós intern que tenen molts mamífers a on se va depositant l’orina que produïxen els renyons.
- Bufa de la fel, bossa membranosa interna a on se deposita la fel que segrega el fege.
- Plec en el vestit.
- Unflament que es produïx dins del pa quan està mal cuit.
- Bambolla en la pell; ampolla.
- Ventositat que s’expelix sense soroll.
- Bufes de pato, loc. Coses sense importància ni consistència.
- Bufa de mar, animal marí del gènero Physalia que forma colònies flotants i viu en mars càlides o templades, té aparència de moca o medusa.
- coloq. Vanitat.
- Galtada.
- coloq. Efecte d’embriagar-se; borrachera.
- Ostentació, vanitat.
- Bossa de matèria flexible que s’ompli d’aire o gas, de diversos colors i formes.
- coloq. Mamella.
- Bufa de sabó, bambolla que es forma quan s’introduïx aire en aigua saturada en sabó.
- De bufa, loc. Debades, obtengut a costa d’una atra persona.
- Fregar la bufa ad algú, loc. Donar sabó ad algú, adular-lo, elogiar-lo, afalagar-lo alimentant la seua vanitat.
- Paréixer cul i bufa, loc. Se diu de la persona impacient que vol les coses fetes ans de lo que és possible.
- Ser la bufa la gamba una cosa, loc. coloq. Se diu d’una cosa que no causa l’efecte que es desijava o s’esperava.
- dialect. i coloq. El número huitantanou (89) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de l’agüela.
observacions/documentació: Existixen moltes formes sinònimes i coloquials de bufa com a efecte d’embriagar-se: borrachera, mona, pet, gafarró, mamadura, borrasca, bufera, cràpula, fumaguera, tauló, turca, trompa, melopea, petorrera, petorro, peturra, pítima, tonyina...