Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: bufar
bufar
Flexió verbal »
(D’orige onomatopèyic, de buf.)
  1. v. intr. Llançar laire per la boca entreobrint un poc els llavis: La sopa estava tan calenta que hagué de bufar per a gelar-la.
  2. intr. Llançar laire en violència per la boca en senyal de protesta o desacort: Encara que bufes, hauràs de fer igualment la faena.
    1. intr. Produir una espècie de chiulit o bufit les serps quan se troben amenaçades.
    2. Bufar com les serps, loc. Llançar aire per la boca en senyal de protesta o desacort.
    3. Bufar com un galfí, loc. Rebufar.
  3. intr. Córrer, el vent, fent-se sentir.
  4. intr. Presumir, vanagloriar-se, fer ostentació de riquea o poder: És molt tafarrer, sempre està bufant.
  5. tr. Dirigir el bufit sobre algun element: Li agrada molt bufar els ciris de la tortada pel seu natalici.
  6. tr. Fer eixir laire sobre algun element per mig duna ferramenta com ara una mancha: ¡Bufa el fòc en la mancha, que reviscole!
  7. tr. Fer que una superfície perga la seua llisor. Lhumitat ha bufat la finestra.
  8. refl. Produir-se depressió o alçar-se lemblanquinat o la capa dalgeps en una paret pintada o lluïda a conseqüència de les humitats generalment: La finestra sha bufat a causa de lúltima tronada.
  9. refl. Unflar-se la corfa del pa quan està en la cocció.
  10. refl. Unflar-se la pell de la taronja creant una separació en els gallons.
  11. refl. Doblegar-se la roba fent plecs.
  12. refl. i coloq. Emborrachar-se, beure molt dalcohol.
  13. refl. i coloq. Expulsar una ventositat: ¡Quina pudor!, ¿thas bufat?.
  14. tr. i coloq. Embriagar: El brandi bufa més que el vi.
  15. Bufar en caldo gelat, loc. Fer gala de tindre poder o fer ostentació.
  16. Estar u que bufa, loc. Estar molt irat o irritat.
  17. Bufar-li-la, loc. vulg. Indica una total indiferència i despreci: Me la bufa lo que puga dir eixe destrellatat.
ref. Beure i bufar al mateix temps, no pot ser. No bufes que el caldo ya està gelat.
Buscar bufar en: