Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: trencar
trencar
Flexió verbal »
(D’una base cèltica *trenco, tallar.)
  1. v. tr. Separar o dividir una cosa, en dos parts o més de manera violenta desfent la seua unió o interrompent la seua continuïtat.
  2. Trencar la llança, loc. ant. Quebrar la llança en dos o més parts com a conseqüència dels colps efectuats per un guerrer durant la lluita en el seu contrincant.
  3. Fraccionar la continuïtat dalgun objecte, sense aplegar a dividir les parts.
  4. Destruir, mutilar.
  5. Astellar la claixca o clafolla dura dun fruit per a poder extraure la part molla i comestible.
  6. refl. Patir la ruptura dalgun membre del cos.
  7. Trencar-se el cap, fig. Pensar profundament o en molta intensitat, cansar, agotar el cervell.
  8. refl. Sofrir la separació o divisió en dos o més parts, o la fragmentació de la pròpia continuïtat en un o diferents punts.
  9. Rompre, topar les ones contra la costa.
  10. Llaurar la terra per primera volta.
  11. Tòrcer o donar forma de curva a la superfície dalgun objecte.
  12. Trencar la , adquirir habilitat, destrea o experiència a força de practicar.
  13. Canviar de direcció de manera ràpida i repentina.
  14. ant. Véncer.
  15. fig. Variar o modificar alguna cosa de manera accidental, alterant el seu estat normal. Se diu principalment de la llum, la temperatura, la veu, etc.
  16. Trencar el dia, escomeçar a eixir el sol.
  17. Finalisar la continuïtat dalgun estat o cosa, interrompre-la o invalidar-la: La seua veu trencà el silenci.
  18. Infringir, violar: no complir una llei, obligació, tracte, etc.
  19. intr. Finalisar o concloure una relació damistat.
  20. Escomençar a eixir dun element que està tancat fent un esforç, com un pollet dins de lou, la llavor duna planta baix de terra, etc.
  21. intr. o tr. Escomençar una acció.
  22. Trencar el gèl, loc. Interrompre una situació de llarc silenci, o pacificar una relació damistat.
  23. Trencar el mòle, loc. Se diu davant dalgú o dalguna cosa única i singular per algun motiu: Quan feren ad este trencaren el mòle perque no trobaràs un atre igual.
  24. Trencat de color, pàlit.
  25. Trencar el color, loc. Fer que un color siga més clar o més fosc: La llet trenca el color del café. La nóvia duya un vestit que no era blanc del tot, era un blanc trencat.
ref. Tant va el cànter a la font que a la fi es trenca o que en ella deixa ansa o coll.
Buscar trencar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.