tancar
Flexió verbal »- v. tr. Fer que, per mig d’un forrellat, d’un pestell, etc., no es puga obrir una porta, una finestra, una caixa, etc…
- Fer que l’interior d’una cosa o d’un lloc no tinga comunicació en l’exterior.
- No deixar que alguna cosa puga entrar o eixir d’un lloc.
- Juntar les parts movibles d’un cos.
- fig. Interrompre total o temporalment una activitat o una série de coses, d’un negoci o d’un establiment.
- intr. Tindre capacitat d’obstaculisar una eixida i fer inaccessible un lloc abans obert: La porta no tanca be.
- Ficar a una persona o ficar-se u mateix en un lloc sense poder eixir d’ell per un determinat temps o per a sempre per castic, penitència, etc.
- Dit d’una cosa; contindre una atra, portar-la implícita: L’archiu tanca molts misteris encara.
- Fer que els animals entren en la tanca, corral o estable.
- Ficar a un animal per domesticar entre uns atres que ya ho estan per a que deprenga a treballar.
- Tancar el curs, posar fi a un any acadèmic.
- Tancar els contes, concloure la revisió d’un conte saldat.
- Tancar-se, ofuscar-se.
- Tancar de colp, loc. Tancar una porta sense rodar la clau.
- Tancar els ulls, loc. No voler vore una cosa o preferir no vore-la.
- Tancar l’aixeta, loc. No seguir donant diners, deixar de donar diners.
- Tancar la boca, loc. Callar.
- Tancar la boca, loc. No voler menjar.
- Tancar la boca a algú, loc. No deixar-lo parlar.
- Tancar-se en barra, loc. Obstinar-se, encabotar-se en una cosa sense voler canviar d’opinió.
- En un tanca i obri, loc. En un moment, en un instant.