Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: llei
llei, -is
(Del llatí lēge, mat. sign.)
    1. s. f. Norma d’actuació dictada per una autoritat.
    2. Rel. Llei de Deu, conjunt de manaments donats directament per Deu.
    3. Llei natural, la que indica lo que s’ha de fer en base a la recta raó humana.
    4. Llei moral, la que dicta la consciència.
    5. Rel. Llei escrita, els dèu manaments escrits per Deu en les taules de pedra donades a Moisés.
    6. Rel. Llei vella o antiga o de Moisés, les regles que Deu donà als israelites per mig de Moisés.
    7. Rel. Llei nova o de gràcia o evangèlica, la que Jesucrist establí en l’Evangeli.
    8. Llei civil, la que impon l’autoritat civil.
    9. Llei marcial, la que somet a la població civil a la jurisdicció militar.
    10. Llei orgànica, la que es deriva directament de la constitució d’un Estat.
    11. Llei sàlica, la que exclou del tro a les dònes.
    12. Llei seca, la que prohibix el consum i comerç de begudes alcohòliques.
    13. Llei penal, la que marca els castics dels delits.
    14. Llei suntuària, la que modera les despeses.
    15. Llei de vida, se diu davant dels fets o acontenyiments naturals i inevitables: Nàixer i morir és llei de vida. També s’usa la locució sinònima ser carrera de món.
  2. Rel. Llibre de l’antic Testament, entre els judeus.
  3. Per extensió, tota regla establida: Les lleis del joc. Lleis de la gramàtica.
  4. Llei de l’embut, arbitrarietat en l’aplicació de normes de forma diferent segons les persones i els casos.
  5. Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalea.
  6. Relació de dependència o de successió entre dos o més fets.
  7. Llei fonètica, llei per la qual un sò es transforma de forma idèntica quan se troba en la mateixa situació.
  8. Condició, pes o mida que ha de tindre un gènero o producte segons la llei.
  9. Llei caldària, consistia en demostrar l’inocència posant la mà i el braç en l’aigua bollint i no cremant-se.
  10. De llei o de bona llei, se diu d’un producte bo, com marca la llei: Or de llei. Argent de llei.
  11. De sa llei, conforme a les lleis naturals, d’acort en la naturalea: Tenia norantadós anys i ha mort de sa llei.
  12. Faltar a la llei, loc. Actuar en desacort a lo establit per la llei.
  13. A dreta llei o de llei, loc. D’acort en lo que prescriu la llei.
  14. Posar-li a u la llei, loc. Servir de model o eixemple.
ref. Feta la llei, feta la trampa. La llei de Deu no vol trampa. La necessitat no té llei. La llei de l’embut: lo ample per a mi i lo estret per a tu. La llei del bastó: primer peguen que demanen raó. La llei divina és llei de vida.
Buscar llei en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ley.