cadena, -nes
(Del llatí catēna, mat. sign.)
- s. f. Utensili fet de peces enllaçades entre sí, més o manco tancades i articulades.
- plr. Espècie d’arnés de cadenes que es posa a les rodes dels vehículs per a que no esvaren o esgarrifen per la neu o el gèl.
- Série d’establiments o comerços d’una sola empresa.
- Cadena de montage, en algunes fàbriques, série de persones o operaris que van manipulant un producte en el seu procés de fabricació i que va passant de mà en mà.
- Conjunt de transmissors i receptors de ràdio o de televisió que emeten els mateixos programes.
- La cadena del fòc, local. V. camasclers, calderiç.
- Série de coses paregudes que es situen una darrere d’una atra en continuïtat.
- Série de montanyes dispostes una al costat de l’atra.
- local. La columna vertebral.
- Série de persones o coses que actuen unes darrere de les atres.
- met. Série de successos o accions que passen u darrere de l’atre.
- Conjunt d’hòmens encadenats que realisen treballs forçats.
- Cadena musical, o de música, equip estereofònic compost per diversos aparats.
- Fets que es succeïxen un darrere de l’atre i que estan relacionats o uns són conseqüència dels atres.
- Cadena del wàter, la cadeneta que, tirant d’ella, obri la cisterna i deixa caure aigua en el comú o tassa. Per extensió qualsevol dispositiu que obri esta cisterna.
- Arquit. Tirants en els armassons de fusta.
- Arquit. Conjunt de pedres de selleria en posició vertical que fan de reforç en un mur o paret de calicant o pinyonat.
- Quím. Conjunt d’àtoms, iguals o diferents, units per enllaços covalents.
- Cadena fònica o parlada, Lling. Successió d’elements llingüístics en la paraula.
- Cadena perpètua, pena que consistix en estar tancat el penat mentres vixca.
- En cadena, se diu dels fets que es seguixen l’u a l’atre i que uns són conseqüència dels anteriors: Reacció en cadena.
- Cadena d’agrimensor, cadena que s’utilisa en medicions topogràfiques. Està formada per esclavons llarcs units per anelles i és d’uns 10 metros de llargària.
- Ser com a bací i cadena, ant. Ser com la corda i el poal o Sant Roc i el gos, que cacen pels dos, se diu de persones que sempre van juntes.