Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Capa
capa, -pes
(Del llatí cappa, mat. sign.)
    1. s. f. Peça de vestir oberta per davant i sense mànegues que es du sobre els muscles i damunt del vestit i va del coll fins casi els peus.
    2. Capa de pluja, la que és grossa i impermeable i es posava en els dies de pluja.
    3. Capa pluvial, la que du el prelat que presidix la provessó.
    4. Capa magna, la que duen alts càrrecs eclesiàstics per a assistir a determinats actes llitúrgics i celebracions religioses.
  1. met. Cosa que ajuda a ocultar o dissimular alguna cosa: Els erros dels meges en una capa de terra es tapen.
  2. En capa damic, se diu de lamistat que és fingida.
    1. Vela del pal major.
    2. Estar a la capa, loc. Mar. Davant dun temporal, navegar en veles de capa.
  3. Geol. Estrat.
  4. La gratificació pagada al patró duna embarcació pel transport de les mercaderies.
  5. Lo que cobrix o banya alguna cosa, com una capa de pintura: Tot està cobert per una capa de neu.
  6. Passejar la capa, loc. Anar dun lloc a un atre sense fer res de profit.
  7. Gent de bona capa, loc. Gent que bona situació econòmica.
  8. Gent de mija capa, loc. Gent de no molt bona situació econòmica.
  9. Baix de la capa del cel, o baix de la capa de Deu o baix de la capa del Criador o Creador, loc. En tot lo món, en totes bandes: No hi ha res millor baix la capa del Criador.
  10. No tindre més que la capa al muscle, loc. No tindre per a subsistir.
  11. Fer capa torera dalguna cosa, loc. Fer la pròpia voluntat sense llimitacions.
  12. Ser capa i creu, loc. Ser poca gent, ser quatre gats.
ref. Tres capes té Joan, dos que li han de fer i una que li faran. La capa no sempre tapa. Qui té capa, se tapa, i qui té capot, si pot. A on pergueres la capa, allà la trobaràs.
Buscar Capa en:
  • Capa coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de capar
    • la 2ª persona d'imperatiu de capar
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encapat, capà i capat.