capa, -pes
(Del llatí cappa, mat. sign.)
- s. f. Peça de vestir oberta per davant i sense mànegues que es du sobre els muscles i damunt del vestit i va del coll fins casi els peus.
- Capa de pluja, la que és grossa i impermeable i es posava en els dies de pluja.
- Capa pluvial, la que du el prelat que presidix la provessó.
- Capa magna, la que duen alts càrrecs eclesiàstics per a assistir a determinats actes llitúrgics i celebracions religioses.
- met. Cosa que ajuda a ocultar o dissimular alguna cosa: Els erros dels meges en una capa de terra es tapen.
- En capa d’amic, se diu de l’amistat que és fingida.
- Geol. Estrat.
- La gratificació pagada al patró d’una embarcació pel transport de les mercaderies.
- Lo que cobrix o banya alguna cosa, com una capa de pintura: Tot està cobert per una capa de neu.
- Passejar la capa, loc. Anar d’un lloc a un atre sense fer res de profit.
- Gent de bona capa, loc. Gent que té bona situació econòmica.
- Gent de mija capa, loc. Gent de no molt bona situació econòmica.
- Baix de la capa del cel, o baix de la capa de Deu o baix de la capa del Criador o Creador, loc. En tot lo món, en totes bandes: No hi ha res millor baix la capa del Criador.
- No tindre més que la capa al muscle, loc. No tindre per a subsistir.
- Fer capa torera d’alguna cosa, loc. Fer la pròpia voluntat sense llimitacions.
- Ser capa i creu, loc. Ser poca gent, ser quatre gats.