Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: burros
burro, -rra, -os, -rres
(Del cast. burro.)
  1. s. m. Quadrúpet del gènero Equus asinus, més menut que el cavall i les orelles més llargues, generalment sutilisen com a animals de càrrega o com a transport; ase.
  2. Peix de la família dels gòbits (Gobius Jozo), de color roig i carn blanca i fineta, se caracterisa per tindre un cap ample paregut al del burro o ase.
  3. Persona que poc de trellat, que sap ben poc o que és estúpida.
  4. Joc de cartes en que es repartixen tres cartes per jugador i una es destapa representant triumf.
  5. Se diu del jugador que pert en este joc de cartes.
  6. El burro negre, local. El capellà.
  7. Persona que va molt carregada o fa massa treball.
  8. Anar carregat com un burro, loc. Dur molt de pes damunt.
  9. Burro de cap a peus, loc. Estúpit.
  10. Caure del burro, loc. Donar-se conte de que sestà en un erro.
  11. Estar com lo burro de Victòria, sense pena ni glòria, loc. Estar embovat.
  12. A burro barra, loc. adv. Fer una cosa sense reflexió i de qualsevol manera; arreu.
  13. El burro, dialect. i coloq. El número quatre (4) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En alguns llocs se li dona el nom de el llit.
  14. Ser més burro que Tacó, loc. Tindre molt poc de trellat o ser molt incult.
observacions/documentació: La forma clàssica valenciana és ase.
ref. El burro valent, du la càrrega i no la sent. El burro d’Arcàdia, carregat d’or i menja palla. El burro que entropeça dos voltes en la mateixa pedra es burro de veres. Lo burro creix, l’albarda no. Qui té un burro i el ven, ell s’entén. El burro mal esquilat, als huit dies igualat. Burro calent, que porta la càrrega i no se la sent. Burro que gran fam sent a tot li passa dent. Qui burro va a Roma, burro se’n torna. Qui siga burro que l’albarden.
Imàgens
Buscar burros en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.