llet
(Del llatí lacte, mat. sign.)
- s. f. Líquit blanc, segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per a alimentar a les cries, i compost d’aigua, caseïna, glòbuls de greix i lactosa.
- Llet merengada, la que es prepara en clares d’ou, sucre i canella i es servix molt gelada.
- Llet en pols, la que s’ha deshidratat i està en pols.
- Llet sancera, la que té tot el greix i substàncies nutritives.
- Llet condensada, la que es concentra per evaporació i a la que se li afig molt de sucre.
- Llet desnatada o descremada, llet a la que se li ha llevat el greix.
- Llet quallada, la coagulada que es sol menjar en sucre.
- Primera llet o llet tendra o llet groga, els calostres, la primera llet que dona la femella quan ha parit.
- Llet fregida, dolç que es fa en farina, llet i sucre, fregit.
- Llet netejadora, cosmètic en aparència lletosa per a netejar el rostre.
- Chiquet de llet, chiquet que encara mama.
- Germà de llet, se diu de les persones o animals que han mamat de la mateixa dòna o femella.
- Fill de llet, se diu de la persona o animal respecte de la dòna o femella que li ha donat a mamar i que no és sa mare.
- Mare de llet, la que dona a mamar a un chiquet que no és seu; nodriça, dida.
- Suc o llacor d’algunes plantes que es pareix a la llet animal.
- Galtada.
- Llet d’armeles, suc que s’extrau de les armeles.
- Llet de terra, magnèsia.
- Llet virginal, dissolució alcohòlica de benjuí en aigua utilisada com a cosmètic.
- Semen de l’home o d’un atre animal mascle.
- Fer una cosa en mala llet, loc. Fer-la en malícia.
- Mala llet, loc. Mal geni.
- Més blanc que la llet, loc. Molt blanc.
- Tindre la llet agra o més agra que el ferro, loc. Estar de mal geni.
- Una llet, loc. Indica negació o oposició a una cosa.
- Llet de pardal, planta herbàcea bulbosa de la família de les liliàcees Ornithogalum umbellatum, en flors blanques per l’interior i verdes per l’exterior agrupades en corimbe.