oliva, -ves
(Del llatí olīva, mat. sign.)
- s. f. Fruit de l’olivera, de forma més o manco redona o ovalada, de color vert o negre quan està madur, que s’utilisa com a aliment per a menjar-se sancer o per a obtindre oli.
- Oliva adobada, la que es conserva en aigua, sal i uns atres ingredients fins al moment de menjar-la.
- Oliva alfafarenca, és grossa, redona, negra o morada, procedix d’Alfafara, localitat valenciana de la Serra Mariola.
- Oliva artanenca, és menuda, llargueta, de color negre i madura en octubre, procedix d’Artana, localitat valenciana de la Serra d’Espadà.
- Oliva borriolenca, és grossa, redona, de color vert i molt bona principalment per a menjar, procedix de la localitat valenciana de Borriol.
- Oliva blanca, abans de madurar és de color blanc, i quan ha madurat té un color groc blanquinós, és bona principalment per a fer oli.
- Oliva blanqueta, en alguns llocs se diu de l’oliva que és menuda, blanca, redona, bona i madura en octubre; en uns atres llocs se diu de l’oliva que és chicoteta, groguenca i no massa bona; també es diu de l’oliva que és chicoteta i bona, de color clar abans de madurar i negrenc quan ha madurat.
- Oliva cornicabra, és grossa, llarga i madura per al més de novembre.
- Oliva cucada, la que patix l’acció de la mosca d’olivera o corcó.
- Oliva cuquellera o del cuquello, és chicoteta, redona i acabada en punta en l’extrem, de color negre, és bona per a oli i per a confitar; també pot ser corbada, grossa i en molta molla, és de color negre, molt bona per a menjar, pero no per a produir oli.
- Oliva chafada, la que es chafa abans d’adobar.
- Oliva changlotera, és menuda, de color negre i bona per a produir oli.
- Oliva de changlot real, és menuda, de color negre i no massa bona; també pot ser grossa i bona per a fer oli, madura en novembre.
- Oliva de la fulla negra, és grossa, llarga i bona, madura per a decembre.
- Oliva de la puncheta, és llarga, grossa, i de color negre, madura per al més de novembre.
- Oliva farga, és llarga i no massa grossa, de color negre, bona principalment per a la producció d’oli, pero no per a menjar.
- Oliva genovesa, és molt grossa, de color negre i madura per a novembre.
- Oliva grossal, és redona, de color rogenc, bona, i madura en octubre i novembre; en uns atres llocs li donen este nom a una oliva que és grossa, negra i la cullen en giner; o és grossa, de color morat, i molt bona, ve pels mesos d’octubre i novembre o és grossa, llarga, de color negre, és molt bona per a menjar i per a elaborar oli, madura en novembre, segons els llocs.
- Oliva mallorquina, és llarga i molt oliosa, varietat d’oliva autòctona de Mallorca.
- Oliva mançanella, és bona, grossa i redona, madura en novembre i es cull negra.
- Oliva mariàngela, és grosseta, comestible i bona per a salar.
- Oliva menuda, és chicoteta, de color negre, bona per a menjar i madura per giner o febrer.
- Oliva negra, la que ha madurat en l’arbre i que té un color morat fosc.
- Oliva pansida, la que ha madurat totalment i té la pell rugosa.
- Oliva rojaleta, és mijancera, moradenca i bona per a menjar.
- Oliva sevillana, la que procedix d’Andalusia, és relativament grossa i llarga, també n’hi ha de redones en el pinyol més chicotet, de color vert, és comestible pero produïx poc d’oli.
- Oliva de tap d’ampolla, oliva molt grossa i en molta molla i que es menja adobada.
- Oliva valenciana, la que es produïx en Balears pero que procedix de Valéncia; és molt oliosa i es diferencia de l’oliva mallorquina per ser més grossa.
- Oliva Vilallonga, és grossa, redona i bona, procedix de la localitat valenciana de Vilallonga.
- Oliva de llor o de llorer, frut del llorer.
- Cada una de les bambolles que es formen en el pa, per no estar la pasta ben pastada.