chafat, -ada, -ts, -ades
chafada, -des
- s. f. Acte i efecte de chafar.
- Senyal que es fa en una superfície quan se chafa.
- Anar a arreplegar les chafades, loc. local. Aplegar tart o a hora de tancar un lloc.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien.
- chafada coincidix en:
- el participi femení singular de chafar
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)