eix, -xa, -xos, -xes
eix, -xos
(Del llatí axis, mat. sign.)
- Recta imaginària que travessa un cos o sistema i sobre la qual este dona voltes, disponent-se totes les parts d’este cos o sistema de forma simètrica al rededor d’esta, generalment denominada eix de simetria.
- Eix de la Terra, recta imaginària al rededor de la qual gira la Terra.
- Eix principal, determina la simetria més perfecta.
- Eixos d’un cristal, les rectes que unixen els centres de dos cares opostes, el punt mig de dos arestes o el vèrtiç de dos ànguls oposts d’un cristal.
- Eixos secundaris, no determinen la simetria perfecta.
- Recta o rectes a les quals se referixen les atres parts d’una figura per a fixar la posició, medir-les...
- Eix de coordenades, Geom. Cada una de les rectes que es tallen en un punt, i que s’usen per a determinar la posició dels atres punts de l’espai per mig de les llínees coordenades paraleles ad ells.
- fig. La part central d’una idea, treball, plantejament... a l’entorn del qual gira tota l’idea, el treball, el plantejament: Hi han dos raonaments que són els eixos del meu treball.
- Idea fonamental o tema predominant d’un discurs, teoria...
- Fonament o persona principal d’una empresa, institució...
- Geom. Diàmetro principal d’una curva.
- Peça mecànica que transmet el moviment de rotació en una màquina.
- Barra horisontal que en un vehícul conecta en els seus extrems els buixos de les rodes.
eix