estrela, -les
(Del llatí stēlla, mat. sign., en -r- epentètica o repercussiva que també apareix en el castellà i el català estrella o en el portugués estrela.)
- s. f. Cos celest en llum pròpia.
- Estrela de l’alba, el planeta Venus que es fa visible en el cel ans d’eixir el sol o al sol post. També rep els noms de estrelot, estrel bover o estrel miquer.
- Estrela en coa, cometa.
- Estrela fixa, les que pareixen immòvils.
- Estrela errant, la que recorre el cel; planeta.
- Estrela de Nadal o dels Reixos, representació popular d’una estrela en coa que guià als reis d’orient a Belem.
- Objecte en esta forma, en rajos que partixen d’un centre comú o be en un círcul rodejat de puntes.
- Estrela de mar, animal invertebrat marí, espècie dels equinoderms, de cos aplanat i normalment espinós del que ixen cinc o més braços en peus tubulars.
- Destí, bona o mala sòrt: Qui naix en estrela és feliç.
- Persona, en especial artiste, que sobreïx en la seua professió per damunt dels atres: Concha Piquer fon una estrela de la cançó.
- Cacherulo en forma d’estrela.
- Signe en figura d’estrela que indica la graduació dels oficials en l’eixèrcit.
- Signe en figura d’estrela que indica la categoria dels hotels i que va d’una a cinc estreles.
- Darrere d’alguns substantius indica que el substantiu al que va pospost és lo més destacat en el seu gènero: L’obra estrela d’un artiste.
- Pasta en forma d’estreletes que es fan en la sopa.
- Astron. Estrela binària o doble, sistema de dos estreles que s’atrauen mútuament.
- Estrela de Davit, la de sis puntes, símbol dels judeus.
- Estrela fugaç, meteorit lluminós que creua l’atmòsfera i que es veu uns instants.
- Estrela jagant, astre en unes dimensions un centenar de voltes més gran que el Sol.
- Estrela polar, astre de la constelació de l’Orsa Menor.
- Estrela múltiple, Astron. Sistema d’estreles que s’atrauen mútuament.
- Estrela nana, Astron. astre en una massa entre la mitat i vint voltes la massa solar.
- Estrela nova, Astron. Estrela nana que lluïx repentinament a causa d’una explosió termonuclear.
- Estrela supernova, Astron. Explosió en una estrela que llibera una gran energia.
- Estrela triple, Astron. Sistema de tres estreles que s’atrauen mútuament.
- Estrela variable, Astron. L’astre que varia de claritat intermitent en espais de temps més o manco llarcs.
- Vore les estreles, loc. Tindre un dolor molt intens, normalment causat per un colp, en la sensació de vore estreletes.
- Nàixer en estrela, loc. Tindre bona sòrt, nàixer afortunat.
- L’estrela, dialect. i coloq. El número quarantadós (42) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: "... de la casa de la plasa de la Seu, dita de la Estrela, que al present a pres don Manuel Jordà”. Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva”. 1714. “A Deu, careta de sol, / à Deu, pimpolla dorat, / estrela, lucero, aurora...”. Carles Ros. Lletres antigues.1752. “...per la meua mala estrela / em fiu, Pascualo, à la vela / en un barco plé de naps”. Bernat i Baldoví, Bonilla i Pérez. La Donsayna, 11, pàg.166. 1845. “¡Si en eixa nit almanco ta llum puguera vore / en lo cel, entre núbols, com una estrela d’or!”. Teodor Llorente. La poesia. 1857. “...qu’en la nit de la vida, com una estrela encesa, / al hom, entre les ombres, guia ab sos resplandors”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “...é qu aquella hermosa Estrela sería Estrela del Mar, qu‘ al port de la santa fé portaria als Valensiáns”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891. “La Mare de Déu quan era xiqueta vestit que tocava es feia de seda; la flor que collia es tornava estrela”.Carles Salvador. Nadal, flor cordial. 1934. “Cada nit descobriu la nova estrela / despertant-vos l’aurora bes a bes...”. Xavier Casp. A Eduardo i a Maria Jesús. 1955.
Imàgens
