Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Estreles
estrela, -les
(Del llatí stēlla, mat. sign., en -r- epentètica o repercussiva que també apareix en el castellà i el català estrella o en el portugués estrela.)
    1. s. f. Cos celest en llum pròpia.
    2. Estrela de lalba, el planeta Venus que es fa visible en el cel ans deixir el sol o al sol post. També rep els noms de estrelot, estrel bover o estrel miquer.
    3. Estrela en coa, cometa.
    4. Estrela fixa, les que pareixen immòvils.
    5. Estrela errant, la que recorre el cel; planeta.
  1. Estrela de Nadal o dels Reixos, representació popular duna estrela en coa que guià als reis dorient a Belem.
  2. Objecte en esta forma, en rajos que partixen dun centre comú o be en un círcul rodejat de puntes.
  3. Estrela de mar, animal invertebrat marí, espècie dels equinoderms, de cos aplanat i normalment espinós del que ixen cinc o més braços en peus tubulars.
  4. Destí, bona o mala sòrt: Qui naix en estrela és feliç.
  5. Persona, en especial artiste, que sobreïx en la seua professió per damunt dels atres: Concha Piquer fon una estrela de la cançó.
  6. Cacherulo en forma destrela.
  7. Signe en figura destrela que indica la graduació dels oficials en leixèrcit.
  8. Signe en figura destrela que indica la categoria dels hotels i que va duna a cinc estreles.
  9. Darrere dalguns substantius indica que el substantiu al que va pospost és lo més destacat en el seu gènero: Lobra estrela dun artiste.
  10. Pasta en forma destreletes que es fan en la sopa.
  11. Astron. Estrela binària o doble, sistema de dos estreles que satrauen mútuament.
  12. Estrela de Davit, la de sis puntes, símbol dels judeus.
  13. Estrela fugaç, meteorit lluminós que creua latmòsfera i que es veu uns instants.
  14. Estrela jagant, astre en unes dimensions un centenar de voltes més gran que el Sol.
  15. Estrela polar, astre de la constelació de lOrsa Menor.
  16. Estrela múltiple, Astron. Sistema destreles que satrauen mútuament.
  17. Estrela nana, Astron. astre en una massa entre la mitat i vint voltes la massa solar.
  18. Estrela nova, Astron. Estrela nana que lluïx repentinament a causa duna explosió termonuclear.
  19. Estrela supernova, Astron. Explosió en una estrela que llibera una gran energia.
  20. Estrela triple, Astron. Sistema de tres estreles que satrauen mútuament.
  21. Estrela variable, Astron. Lastre que varia de claritat intermitent en espais de temps més o manco llarcs.
  22. Vore les estreles, loc. Tindre un dolor molt intens, normalment causat per un colp, en la sensació de vore estreletes.
  23. Nàixer en estrela, loc. Tindre bona sòrt, nàixer afortunat.
  24. Lestrela, dialect. i coloq. El número quarantadós (42) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: "... de la casa de la plasa de la Seu, dita de la Estrela, que al present a pres don Manuel Jordà”. Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva”. 1714. “A Deu, careta de sol, / à Deu, pimpolla dorat, / estrela, lucero, aurora...”. Carles Ros. Lletres antigues.1752. “...per la meua mala estrela / em fiu, Pascualo, à la vela / en un barco plé de naps”. Bernat i Baldoví, Bonilla i Pérez. La Donsayna, 11, pàg.166. 1845. “¡Si en eixa nit almanco ta llum puguera vore / en lo cel, entre núbols, com una estrela d’or!”. Teodor Llorente. La poesia. 1857. “...qu’en la nit de la vida, com una estrela encesa, / al hom, entre les ombres, guia ab sos resplandors”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “...é qu aquella hermosa Estrela sería Estrela del Mar, qu‘ al port de la santa fé portaria als Valensiáns”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891. “La Mare de Déu quan era xiqueta vestit que tocava es feia de seda; la flor que collia es tornava estrela”.Carles Salvador. Nadal, flor cordial. 1934. “Cada nit descobriu la nova estrela / despertant-vos l’aurora bes a bes...”. Xavier Casp. A Eduardo i a Maria Jesús. 1955.
ref. Uns naixen en estrela i uns atres estrelats.
Imàgens
Buscar Estreles en:
  • Estreles coincidix en:
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de estrelar
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de estrelar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.