jagant, -ta, -ts, -tes
(Del llatí gigante, mat. sign.)
- s. m. De grans proporcions i desmesurada força.
- Persona molt alta.
- Passa de jagant, passa molt llarga, loc. fig. Progrés ràpit i marcadament gran.
- Folc. Ninot de cartó i fusta molt alt que és dut per una persona que va en el seu interior i que ix en festes i processons com la del Corpus de Valéncia.
- fig. Persona o obra grandiosa o monumental.
- adj. Molt gran.
- Estar molt ocupat en la roba dels jagants, loc. Tindre un treball tan gran que mai no s’acaba.
observacions/documentació: La forma clàssica etimològica era gigant que convivia en jagant, que és hui l’única viva en terres valencianes. La forma gegant és una forma catalana moderna.