claritat
(Del llatí clārĭtāte, mat. sign.)
observacions/documentació: Forma documentada ya en época antiga :"...cor no es neguna cosa que placia ni deya plaer jutge com claritat de feyt e ben...”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina 1295. “Bona gent, venit a mi e haureu la claritat del sol de Jesuchrist”. “...lo sol done claritat e la sua calor per tot lo mon, mas mes fa fructificar en una terra que en altra”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “... y ab molta claritat se li dona satisfaccio de quant faltava a donar-li”. Francesc Roig i Dou. El Llibre de la Família dels Roig. 1688. “Y es fase les constitucions conveniens per a la major claritat y bon govern de dita confraria”. Les actes capitulars de la Sèu de Xàtiva. 1723. “...ab quina facilitat y destrea sabe juntar uns tant difícils extrems, com ho son los de una suma claritat ab los de una gran concisio.” Jaume Febrer. Trobes de mosén Jaume Febrer. 1701. “...busque mes prova y actes modernes de sos antipassats per a que en mes claritat se puga encontrar...”. Thomàs Molés. Llibre de visures de Benassal. 1740.