Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: to
to, -ons
(Del llatí tŏnus, mat. sign.)
  1. s. m. Qualitat dels sons que permet classificar-los de greus a aguts, segons el seu grau delevació que depén del número de vibracions per segon que produïxen els cossos sonors, en el cas de la veu obedix a la major o menor relaixació de les cordes vocals.
  2. Mús. Agarrar el to, prendre la correcta elevació de la nota musical que sestà sentint per a tocar o cantar dacort en ella.
  3. Mús. Donar el to, fer sonar una nota en una determinada elevació per a que servixca de referent als músics o cantants i estos puguen adequar el seu .
  4. Mús. Posar a to, graduar el dun instrument dacort als atres o a una definida elevació del .
  5. Mús. Distància o interval que hi ha entre una nota musical i la següent, formada generalment per dos semitons.
    1. Mús. Cada una de les escales diatòniques, major o menor, que es formen des duna nota distinta i fonamental.
    2. To major, lescala que dos tons majors entre la de partida i la tercera.
    3. To menor, lescala que , entre la de partida i la tercera, un to i un semitò.
  6. Inflexió i modulació de la veu i manera especial de dir alguna cosa segons lestat dànim de qui parla.
  7. Baixar de to, parlar de forma més moderada i suau que abans.
  8. Pujar de to, parlar de forma més acalorada i forta que abans.
  9. Forma dexpressió i estil duna obra lliterària, discurs, comportament
  10. Paraules de mal to, paraules grosseres i malsonants.
  11. Grau de coloració o intensitat dun color.
  12. Eixida de to, loc. Frase, reacció o comportament fòra de lloc, inoportú i inesperat. També es diu flautada fòra de lloc.