Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: edats
edat, -ts
(Del llatí aetas, -ātis, mat. sign.)
    1. s. f. Respecte a una persona o animal: temps que ha vixcut des de que naixqué fins al moment que es considere: No sé quina edat tenia quan escomençà a treballar.
    2. Edat de discreció, ant. Edat en la que una persona té capacitat de distinguir el be del mal.
    3. Home d’edat, dòna d’edat, o de molta edat, persona que ha vixcut molts anys.
    4. L’edat de Crist, se diu quan algú té trentatrés anys.
  1. per ext. Espai de temps transcorregut des de que una cosa escomençà a existir: Edat d’un fòssil. Edat d’uns estrats geològics...
    1. Cada u dels periodos en que es considera dividida la vida del ser humà: L’edat de l’adolescència.
    2. Edat alvançada, la de l’ancianitat, quan ya decauen les forces.
    3. Edat caduca, últim periodo de la vida.
    1. Edat escolar, edat en la que els chiquets han d’anar per llei a escola.
    2. Edat madura, la compresa entre el final de la joventut i el principi de la vellea, i es supon la del complet desenroll.
    3. Major d’edat, se diu de la persona que, segons la llei, té edat suficient per a poder eixercir els drets socials.
    4. Menor d’edat, se diu de la persona que encara no ha aplegat a la majoria d’edat.
    5. Tercera edat, la vellea.
    1. Cada u dels llarcs periodos generals en que es dividix l’història de l’humanitat, dels situats entre dos acontenyiments importants o dels caracterisats per algun aspecte molt destacat de la cultura.
    2. Alta Edat Mija, els primers sigles de l’Edat Mija.
    3. Baixa Edat Mija, els últims sigles de l’Edat Mija.
    4. Edat Antiga, la compresa entre les primeres civilisacions (caracterisades pel comerç de llarga distància, l’invenció de l’escritura i l’aparició de l’Estat) fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident en l’any 476.
    5. Edat Contemporànea, la que va des de la Revolució Francesa de 1789 fins a l’actualitat.
    6. Edat d’Or, temps del màxim esplendor d’una cultura, temps de pau i felicitat social o, segons els poetes, periodo en que vixqué el deu Saturn, i el ser humà gojà d’una vida justa i feliç.
    1. Edat de Coure, primer periodo de l’Edat dels Metals, a on se fabricaven els utensilis i armes en coure.
    2. Edat de Pedra, periodo prehistòric de l’humanitat, a on se fabricaven utensilis a base de pedra tallada o polimentada. Se dividix en Paleolític, Mesolític i Neolític.
    3. Edat del Bronze, periodo de l’Edat dels Metals a on se fa us del bronze. És anterior a l’Edat del Ferro i posterior a la del Coure.
    4. Edat del Ferro, últim periodo de l’Edat dels Metals, a on se fabricaven els utensilis i armes en ferro.
    5. Edat dels Metals, periodo que seguix a l’Edat de Pedra i a on s’escomença a fer us dels metals.
    6. Edat Mija, la que va des de l’any 476, caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, fins a l’any 1453, caiguda de l’Imperi Bizantí, o al 1492, descobriment d’Amèrica.
    7. Edat Moderna, la compresa des del sigle XV fins a la Revolució Francesa de 1789.
ref. ant. Mudant edat, muda’s ventura.
Buscar edats en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.