carabassa, -sses
(Possiblement del llatí calappăcus, tartuga, per la semblança entre est animal i el fruit.)
- s. f. Fruit d’algunes plantes brioniàcees dels gèneros Cucurbita i Lagenaria, de moltes formes, tamanys i colors i que s’usa com a comestible tant per a persones com animals, ademés també s’utilisa com atifell per a ficar líquits.
- Carabassa de peça, de l’espècie Cucurbita maxima, se caracterisa per tindre els troncs allargats, grossos i en pèls, les fulles són acorades, té les flors allargades, pedunculades i el pedúncul fistolós. El fruit és redonenc o allargat, de diverses dimensions, normalment d’entre un i tres pams de diàmetro.
- Carabassa de vi, de posar vi o de coll, de l’espècie Lagenaria vulgaris, llenyosa i en dos parts unides per un coll estret o una sola part en un coll estret i allargat. Pot servir per a dur aigua o vi i també s’usava buida com a flotador per a prendre el bany.
- Carabassa de cabells d’àngels, de l’espècie Cucurbita citrullus, grossa i ovalada que fa uns filaments interns nomenats cabells d’àngel i que s’usen normalment confitats en pasticeria.
- Carabassa baconera, loc. V. carabassa porquina.
- Carabassa porquina, molt grossa i groguenca, s’usa per a donar de menjar als porcs.
- Carabassa de la boja, varietat de carabassa que no és molt grossa.
- Carabassa de quaranta dies, menuda i allargada, de colors verts o rogenca i que sol madurar per juny.
- Carabassa gitana, carabassa molt gran i molt pesada de color verda i rallada blanquinosa, és de bon gust i sol madurar per octubre.
- Carabassa panesca, redonenca i de color cendra, farinosa i que s’usa per a l’elaboració de bunyols.
- Carabassa santa, guisat de carabassa ensucrada en canella i armeles, sol fer-se per semana santa, també es coneix com arnadí.
- Color com el del fruit de la carabassera, que s’obté en la mescla del roig i el groc. També se li diu ad este color color taronja.
- met. i coloq. Cap de persona.
- Persona curta d’enteniment.
- Estar carabassa, estar tocat de l’ala, no estar be del cap.
- Nota de suspens en un examen.
- Resposta negativa, especialment en peticions de relacions amoroses: Carabassa m’han donat i se m’ha tornat meló, més m’estime carabassa que casar-me en un pendó.