colp, -ps
(Del llatí cŏlpu, mat. sign.)
- s. m. Acte i efecte de colpejar, de contactar violentament un cos en moviment contra un atre que pot estar en moviment o no.
- Impacte d’una arma o d’un objecte empleat com a arma contra un cos.
- Acció ràpida eixercida per un element natural: Un colp de vent arrancà l’arbre.
- Cada u dels impulsos pels quals funciona un instrument.
- El sò que fa un instrument sonor cada volta que un toc el fa vibrar.
- Senyal feta en un cos pel contacte brusc en un atre objecte.
- Blaüra, blaüró, blaürament causat per un contacte violent o trompada.
- Bony que es fa en la superfície d’un cos sòlit, per contacte violent en un atre cos.
- En la fruita, tros de color diferent i de consistència més molla, a conseqüència d’una contusió.
- Canvi inesperat: Ha tengut un colp de sòrt i s’ha fet ric.
- Fet que produïx admiració o impressiona profundament: La mort de son pare ha segut un fort colp.
- Colps de pit, loc. Fet de colpejar-se el pit repetides voltes en la mà en senyal d’arrepenediment religiós.
- Tancar de colp, tancar una porta sense rodar la clau.
- Colp sec o colp en sec, el donat súbita i violentament.
- Colp en fals, el pegat malament, sense encertar a on se volia.
- Errar el colp, pegar un colp en fals o a l’aire.
- De colp, loc. D’una volta, tots al mateix temps.
- De colp, de repent, de sobte, inesperadament.
- De colp i volta, de colp i barrada o de colp i repent, loc. Súbitament.
- Colp d’aigua, Pluja que cau forta i de repent.
- Colp de vent, airada curta i molt forta.
- Colp d’efecte, acció que impressiona fortament i capta l’atenció.