Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: haver
haver
Flexió verbal »
(Del llatí habēre, tindre.)
  1. v. tr. ant. Tindre.
  2. Haver gana o ganeta, tindre fam.
  3. Haver per, ant. , tindre per.
  4. Haver a gràcia, ant. loc. Considerar com a mercé.
  5. Haver mester (hui menester), necessitar.
  6. Haver necessari, ant. , tindre necessitat.
  7. Haver una dòna, ant. loc. Posseir-la, copular en ella.
  8. Obtindre.
  9. Haver notícia, rebre notícia.
  10. Haver-les o haver-se-les en algú, loc. Discutir, tindre paraules en algú.
  11. Verp auxiliar que, junt en el participi passat dels verps, sutilisa per a construir els temps composts en els quals lo dit pel participi està acabat o realisat en el moment indicat per lauxiliar: Quan vingues yo hauré acabat la faena.
  12. Seguit de la preposició de i linfinitiu dun verp, susa per a construir les perífrasis dobligació. Antigament susava també la preposició a o inclús sense ninguna preposició intermediària entre el verp i linfinitiu: Hem destudiar si volem aprovar. Sha de treballar per a viure.
  13. Parlar he, parlar has, etc., ant. parlaré, parlaràs. Digual manera succeïx en tots els atres verps.
  14. Acompanyat del complement hi, forma impersonal que indica que alguna cosa existix, està: Hi ha un greu conflicte. Hi ha gent que vos critica. Antigament podia usar-se sense el complement adverbial hi: Hagué molt gran conflicte. Antigament també podia anar acompanyat del complement hi, que podia prendre la forma y o i. Actualment sol anar precedit del pronom circumstancial ne produint-se un pleonasme: Nhi ha gent. Nhi hagué molta gent.
  15. ant. Aplicat al temps equivalia a fa temps que: Temps ha que vos esperem.
  16. s. plr. Cabal, possessions: No passarà necessitats perque molts havers.
  17. Haver per a dies i olles, loc. Tindre per a molt de temps.
  18. Haver per a donar i vendre, loc. Abundar una cosa.
  19. Haver de bollit, loc. Se diu davant duna barbaritat o gran contrarietat.
  20. Haver roba estesa, loc. Se diu quan algú no pot escoltar lo que es diu, generalment chiquets.
  21. Haver-ne per al més valent, loc. Se diu davant duna cosa greu o important.
observacions/documentació: També existix la forma hi haure: Hi haure roba estesa. Hi haure gana. Les formes de la primera persona del singular he, la primera del plural hem i la segona del plural heu són generalment pronunciades ha, ham, hau. Les formes de la primera i segona persona del plural són havem/hem i haveu/heu, les dos són clàssiques, correctes i usuals. És molt general i hui correcte la variant en plural en construccions com hi han molts hòmens, hi hagueren dos dònes, hi havien huit chiquets.
ref. A on n’hi ha, sempre en queda. D’a on no n’hi ha, les rates fugen. D´a on no n’hi ha, no se’n pot traure. Més val saber que haver.
Buscar haver en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: ave.