enganyar
Flexió verbal »(Del llatí *ingannāre, burlar.)
- v. tr. Fer passar la mentira per veritat o induir a erro ad algú en paraules o accions: No es pot enganyar a tots tot el temps. Eixe venedor sol enganyar en el preu.
- Enganyar al marit o a la dòna, faltar una dòna o un home a la fidelitat del matrimoni.
- Atraure als animals a un lloc, o a fer una alguna cosa, per mig d’un recurs artificiós.
- Enganyar als caragols, fer-los eixir de la seua corfa abans de còure’ls; sol fer-se sumergint-los en aigua en un recipient tapat.
- Enganyar a u com als caragols, loc. Enganyar ad algú.
- refl. Caure u en erro perque li agrada més, o li desagrada la veritat: Encara que m’enganye, preferixc esta mentira dolça a la dura veritat.
- refl. Equivocar-se: S’ha enganyat fent els contes i ha perdut diners.
- Produir una ilusió, generalment òptica.
- Enganyar la vista, loc. Creure vore una cosa quan en realitat és una atra: Si la vista no m’enganya trobe que qui ve pel camí és ton pare.