Clara
clara, -res
clar, -ra, -rs, -res
(Del llatí clāru, mat. sign.)
- adj. m. Que es veu be perque hi ha llum o no hi ha res que ho enterbolix.
- Que no és d’un color fosc.
- Pur, net.
- s. Espai lliure entre diverses coses: Hi ha un clar en el bosc.
- s. Espai entre núvols per a on penetra el sol.
- Que s’entén o comprén be: Estes instruccions són molt clares.
- Posar en clar, loc. Explicar totalment una cosa: Se posà en clar el treball de cada treballador.
- Dir les coses a les clares, loc. Dir les coses sense amagar res ni usar dobles sentits.
- adv. Clarament: Has de parlar clar en la gent.
- Parlar clar i ras, loc. Parlar de manera senzilla, directament.
- ant. Famós, distinguit entre els atres.
- Que no és compacte o espés: Esta mescla és massa clara.
- Més clar que l’aigua, loc. Que s’entén perfectament.
- Més clar que l’aigua d’escurar, loc. Que no és tan clar com pareix, si no tot lo contrari, difícil d’entendre.
- Quant més amics, més clars, loc. Per a indicar entre amics les coses han d’estar clares.
- No creix cap riu en aigua clara, loc. Indica que totes les coses extraordinàries o violentes tenen un orige fosc.
- Les coses clares i el chocolate espés, loc. Indica que les coses han d’estar clares, a l’igual que el chocolate ha d’estar espés.
- Clar, interj. S’utilisa per a assegurar lo que es diu o escolta.
- Clar que sí o clar que no, loc. Per supost que sí o per supost que no.
- Clar i net, loc. Molt clar.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.