instrucció, -ons
(Del llatí instructiōne, edificació.)
- s. f. Acte i efecte d’instruir o instruir-se.
- Conjunt d’eixercicis de maneig d’armes i pràctiques militars necessàries per a poder actuar en combat.
- plr. Explicacions que es donen per a informar ad algú sobre alguna cosa que ha de fer.
- Instrucció pública, ensenyança pública.
- Órdens militars.
- Reglament administratiu.