doble, -es
doble, -es
(Del llatí duple, adv. de duplus.)
- adj. m. i f. Que conté dos voltes una magnitut donada: Eixa casa té doble alçària que aquella atra.
- s. Magnitut igual a dos voltes una atra magnitut donada: El doble és millor que l’unitat.
- s. plr. En el tenis i uns atres deports, encontre entre quatre jugadors, dos per equip.
- s. Especialiste que substituïx a un atre actor en una escena perillosa.
- s. Persona que es sembla extraordinàriament a una atra.
- adv. De manera doble, equivalent a dos voltes: Lo bo és doble bo si és breu.
- adj. Constituït de dos coses iguals o de la mateixa espècie: Doble paret, doble fila, doble vidriera...
- Que algú diu una cosa i en fa una atra; que es mostra d’una manera i és realment d’una atra. Simulat, res sincer: No m’agraden les persones dobles i simuladores.
dobla, -les